Surrealisme

No sé per què s'han fet tants d'escarafalls pel fet que Joan Carles I, rei d'Espanya, se n'hagi anat ha caçar elefants a la República de Botswana. És un acte que forma part de la lògica monàrquica. Si acceptem que el nostre cap d'estat ha de ser un rei, legitimat perquè és l'hereu d'una dinastia, cal ser conseqüents i aplaudir els seus trofeus de caça. Jo ho trobo ben normal, li toca fer vida de rei. Si no fa això, què se suposa que hauria de fer? En canvi, els governs han de governar i prendre decisions coherents en favor de la ciutadania i quan no ho fan els hem d'exigir responsabilitats. Com en el cas que ha passat a Figueres, on el govern de la Generalitat ha decidit gastar-se 600.000 euros per fer-hi un camp de tir amb arc que ningú no havia demanat en uns moments en que s'estan retallant serveis socials bàsics. Es tracta d'una decisió que només es pot qualificar de surrealista, cosa que, en la capital de surrealisme, no xoca gens.