Joan Carles I, el Caçador
Des de l'edat mitjana, la cacera i la reialesa han anat unides. Especialment la caça major. Els reis ordenaven grans batudes, per exemple per recol·lectar queviures per als seus exèrcits, en les quals ells també participaven perquè els servia d'entrenament d'armes (per estar en forma) o per diversió. Amb el pas dels segles, la relació entre la caça major i la reialesa es manté, però no derivada de les funcions de cap d'estat, sinó cenyida estrictament a la vida privada. És a dir, que no té a veure amb la família reial, sinó amb la família del rei, una fina subtilesa de matís i protocol·lària que serveix de comodí exculpatori.
Aquest és el cas del rei d'Espanya, des de fa mig segle afeccionat als safaris i que, òbviament, no destina la carn dels exemplars abatuts a omplir el rebost de les casernes militars. Joan Carles I va de cacera de la mateixa manera que un jubilat amb l'Imserso se'n va dues setmanes de vacances a Salou a buidar el bufet lliure i a ballar country fent filera. Això sí, el barem del programa de punts del programa de vacances (edat i situació econòmica del sol·licitant, participació en programes d'anys anteriors i família nombrosa) permet al rei triar Botswana en comptes de la Costa Daurada.
A Catalunya, al segle XIV, ja vam tenir un rei afeccionat a la caça major: Joan I, anomenat el Caçador. Aquest Joan I era un rei que caçava, bàsicament, llops i senglars, mai elefants. Va morir jove, a l'edat de 46 anys, durant una cacera i no se sap del cert si el van liquidar els seus, si va caure del cavall d'un atac de cor o d'un vessament cerebral, o si el va ferir una lloba o un porc senglar. Tant se val. La dinastia catalana es va acabar i el que n'ha quedat és una dinastia borbònica llongeva i elefanticida.
A mi sempre em ve a la memòria un acudit que explicava Raimon Obiols en estat d'èxtasi. Deia així: “El rei dels elefants encarrega llibres sobre la seva espècie. L'alemany escriu Els prolegòmens de la condició metafísica dels elefants, el francès, L'elefant i l'amor i el català, L'elefant i la qüestió nacional catalana.” L'acudit es podria aplicar a l'episodi recent viscut pel rei Joan Carles I. L'elefant i la qüestió reial, si el republicanisme del socialisme català ho permet, vaja.
