La corona té peces que trontollen
Ja és ben evident que els debats sobre els afers de la casa reial espanyola van molt més enllà de si el rei d'un país que mata braus en un espectacle públic ha de caçar o no elefants a l'Àfrica o de si es teixeixen o no al seu voltant xarxes d'interessos econòmics. Fins fa pocs anys, el sentiment republicà era una condició excepcional fora de Catalunya. Els conservadors assumien la monarquia com una institució favorable als seus valors i els progressistes lloaven la campechanía del rei i el seu paper totèmic durant l'aixecament del 23-F, tots junts en benefici d'una Espanya única i indissoluble sota el denominador comú de la corona borbònica. Actualment, encara que M. Dolores de Cospedal i Alfredo Pérez Rubalcaba interpretin un paper d'hipòcrita lleialtat institucional, les actituds antimonàrquiques proliferen en tots els costats de l'espectre ideològic i no és gens estrany veure emissaris de tots ells en tribunes d'opinió on es deixa la Casa Reial com un drap brut i s'hi comença a sentir a parlar d'abdicació. De mica en mica, l'esquerra va recuperant la convicció que la monarquia és anacrònica i antagònica respecte d'una democràcia avançada i popular i la dreta ha recordat els il·lustres antecessors que van defensar el seu ideari prescindint de la corona. Ara, uns i altres ambicionen, més aviat, coronar-ne un dels seus en un tron de règim democràtic presidencialista.
Paral·lelament, el ciutadà espanyol corrent que fa uns anys acudia a qualsevol visita reial o principesca a bavejar i a xisclar d'eufòria monàrquica, ara hi va, emprenyat, a xiular-los, empès pels episodis que esquitxen la família Borbó i indignats per una actitud reial asintònica amb la situació en què viu la majoria de la població del país.
I per si no n'hi havia prou, la reina es queda a fer la Pasqua a Grècia mentre el seu marit es trenca el maluc a l'Àfrica, i dedica gairebé més temps als periodistes que l'esperen a la porta de la clínica on han operat el rei que no pas al monarca mateix, evidenciant que el distanciament advertit de fa temps no era pas circumstancial.
La III República espanyola deu ser més a prop del que pensàvem. Però com molt bé deia l'editorial d'ahir d'aquest diari, procurem més aviat deixar clar on volem anar nosaltres i, si pot ser, no pas només a base de tertúlies.
