són faves comptades
Predicar amb l'exemple?
De què deu tenir por l'Església? Que temen?
Aquest cap de setmana que hem estat distrets amb l'episodi de caça major, he llegit una notícia, un breu de fet, en la secció de societat d'aquest diari que m'ha sorprès. Deia que la Conferència Episcopal Espanyola es mostra preocupada per la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans de permetre a uns capellans romanesos formar un sindicat contravenint les ordres de la diòcesi ortodoxa a què pertanyen. La jerarquia catòlica espanyola considera que l'autorització del sindicat “afectaria negativament l'autonomia i l'específica organització i funcionament de les esglésies i confessions religioses”. Recordo que el mes passat, abans del Dia del Seminari, l'Església va posar en circulació un vídeo promocional que va aixecar molta polèmica. L'objectiu, oferir –perdó!– prometre feina fixa, de per vida amb moltes satisfaccions. Una feina! Per tant estaven establint una relació laboral amb la certesa que cobrarien un sou. Uns assalariats que ara reclamen uns drets, com qualsevol altre treballador. Ells que a més treballen diumenges i festius! Quin mal hi ha que els capellans es vulguin sindicar? Un sindicat, del grec sindico, que vol dir “amb justícia”, l'únic que vol és això, vetllar perquè les condicions laborals i econòmiques del treballador siguin justes. De què deu tenir por l'Església? Que el sindicat, a més, aprofiti per criticar l'actitud poc exemplaritzant de certes jerarquies? Que condemnin la passivitat de l'Església davant la violació immune de drets humans bàsics, com són el dret al treball i a l'habitatge, amb l'excusa de la crisi? Què temen, que denunciïn que mentre que hi ha entitats cristianes que ajuden les víctimes del capitalisme, una bona part de l'Església segueixi fent cerimònies ostentoses i fent servir objectes sumptuosos i valuosos, que contrasten amb la senzillesa i autenticitat d'allò que prediquen i que potser no creuen? Potser els fa angúnia que els qüestionin el comportament fariseu? Per què si hi ha tantes persones sense habitatge no es replantegen l'ús dels béns eclesiàstics i, de retruc, es materialitza la repartició dels pans i els peixos, sense haver de fer cap miracle. Els neguiteja que el sindicat de capellans els pugui sotmetre a un examen de consciència i els obligui a predicar amb l'exemple?
