Pagament

Fa uns dies, Mariano Rajoy presumia que en només tres mesos s'havien pres més mesures de redreçament econòmic que no en els set anys precedents. Volia dir, és clar, que durant el govern de Zapatero no s'havia fet res, una afirmació difícil de creure. Home, és clar que Zapatero va fer-hi alguna cosa, encara que fos malament.

Però igual que el govern socialista no va saber entomar la crisi perquè va negar-la al principi i va treure-li importància després, quan ja es veia que era un tsunami que es podia emportar tot el que es trobés al davant, tampoc l'oposició va saber estar a l'altura.

Tret del cas de la reforma exprés de la Constitució, durant els últims anys de la legislatura socialista el PP es va dedicar a desqualificar totes les iniciatives del govern espanyol.

El PSOE paga ara al PP amb la mateixa moneda. Deixarà que l'exercici del poder desgasti Rajoy i espera recuperar així el poder sense haver d'embardissar-se. Ara espera que l'Estat espanyol acabi sent rescatat, una amenaça que es va perfilant cada cop amb més claredat. Perquè llavors tindrà una munició de gran calibre.

La situació de l'Estat és prou delicada perquè el PP i el PSOE aparquin diferències i comencin a remar en la mateixa direcció. Sí, però no poden fer-ho perquè cadascú veu l'altre com un enemic mortal. I els columnistes de Madrid, que malgrat tot no tenen tanta influència com ells creuen, tampoc els deixarien.

És clar que, ben mirat, coneixent el PP i el PSOE, potser és millor que no es posin d'acord, perquè al final acabaríem pagant els catalans, com sempre.