Fallida

La premsa internacional més influent, sobretot l'anglosaxona, no para de barrinar a compte de la que consideren imminent fallida de l'Estat espanyol. Tenen una part de raó, perquè això de posar tota la carn en la graella de l'austeritat i descuidar el creixement és la millor manera de caure en una espiral descendent: menys producció, menys creixement, més atur i més despesa social; i per tant, més dificultats per reduir el dèficit, que augmenta. Això per no parlar del perill de fractura social, l'autèntica gran línia vermella, aquí i a Espanya.

Les opinions de la premsa anglosaxona són interessades i responen a dos motius. El primer de tot és que els anglesos veuen amb preocupació com Europa s'està germanitzant. Totes les receptes per sortir de la crisi estan dictades des d'Alemanya. Per això mateix són un fiasco, perquè estan pensades per a economies com la germànica. El Regne Unit veu que perd influència i, tot i la seva Brussel·lofòbia –un terme més exacte que l'euroescepticisme del qual se l'acusa injustament– vol tenir alguna cosa a dir-hi. Una sotragada no ja a l'Estat espanyol, sinó a tot el sud d'Europa, l'ajudaria a recuperar pistonada.

El segon motiu és econòmic. Hi ha grans inversors que han apostat que l'Estat espanyol farà fallida. Ho han fet amb instruments financers, que en gran part són els responsables de la gran crisi que viu tot el món, de tal manera que si l'Estat espanyol fa fallida ells es faran la barba d'or.

Com poden veure, les opinions econòmiques aquests dies són de tot menys innocents.