A la vora d'un safari

Aquesta setmana, molts dels columnistes de la premsa escrita han dit la seva a propòsit de l'accident, i les seves circumstàncies, en què Sa Majestat el rei Joan Carles es va esquerdar el cul. N'he llegit uns quants, gairebé tots una mica irònics i fins i tot desfavorables a la peripècia monàrquica, però també n'he trobat alguns, no gaires, que li eren propicis. D'un d'aquests últims, signat per Alfonso Ussía, no em puc estar de transcriure'n la frase que destacava en negreta: “Sobran elefantes en muchos lugares de África. Y falta mucho dinero en África. La caza es un ingreso fundamental.” Com que dubto molt que els diners d'aitals “ingressos fonamentals” serveixin per apaivagar el secular problema de la fam al continent en qüestió, poso en quarantena el descàrrec de l'excés d'elefants amb què el monàrquic Ussía pretén justificar la tristament cèlebre cacera origen de tot plegat, el penediment a peu de llit de clínica inclòs. Expressat en el ric i magnífic idioma castellà, no procede.

No sóc gens partidari de les activitats cinegètiques dutes a terme com a passatemps, i menys encara quan els qui la practiquen es retraten ufans al costat de les seves víctimes, com si matar-les a trets constituís tota una heroïcitat. Entenc la cacera com a mitjà de subsistència, i no l'entenc com a mitjà de diversió. No entenc quin plaer es pot sentir disparant, amb una arma sofisticada i precisa, al cap d'un elefant, d'un cérvol o d'un zebú. Sí entenc, en canvi, l'actitud dels qui demanen que Joan Carles abandoni la presidència honorària de l'ONG de conservació de la naturalesa WWF (World Wildlife Fund, és a dir, Fons Mundial per a la Naturalesa, l'organització conservacionista independent més gran del món). I mirin si ha tingut ressò la demanda que el mateix secretari de WWF Espanya va enviar una carta a la Casa del Rei en què sol·licitava una reunió per deixar constància de la preocupació i el malestar de l'organisme, en nom d'un important sector de l'opinió pública, per la participació del rei en un safari organitzat per matar elefants, i demanar-li que abdiqui de la presidència d'honor de WWF. En efecte, no lliga gaire aquest tipus de presidència, i més si és honorífica, en la persona d'algú que s'ho passa d'allò més bé abatent mamífers en companyia d'altres col·legues d'armes de caça. De caça major, evidentment.