Comunicació

Ja ha passat prou temps per arribar a la conclusió que el govern espanyol té un greu problema de comunicació. Els que ens dediquem a aquest negoci sabem que tan important com el missatge és la seva presentació. L'embolcall no és cap cosa accessòria, sinó que determina en gran part com es rep el missatge. En fi, hi ha gent molt més acreditada que jo que fa anys que ho sap i que, fins i tot, ho explica a les universitats.

Bé, doncs per això plora la criatura. En les últimes setmanes n'hem tingut diversos exemples: a qui se li acut parlar d'una amnistia fiscal el mateix dia que es presenten els pressupostos generals de l'Estat? Calia donar als mercats aquesta imatge de desesperació? I com es pot respondre, davant la reacció dels mercats, amb una retallada de 10.000 milions d'euros i comunicar-la amb una nota? Que potser no era una quantitat prou important per donar algunes explicacions? I el trist paper del govern espanyol, començant per Rajoy, quan es va declarar la crisi d'YPF? I ja paro, que s'acaba la columna i encara em quedaré amb les ganes de dir el que he de dir.

El govern espanyol dirà que fa l'única política que es pot fer. Que el perill d'un rescat és, malgrat tot, molt present. Que ens hi juguem el futur de tots. Bé: doncs aquest és el missatge que no arriba a la gent. En van tenir proves a Andalusia, més enllà de les explicacions faciletes del vot captiu, el clientelisme i bla, bla, bla.

El pitjor de tot per a ells és que, com que descuiden la comunicació, hi ha votants fidels que ja dubten. S'acaba el temps.