Parlo de dones

Avui parlo de dones. De dones musulmanes, per exemple, que han sortit al carrer contra les dictadures i després han estat apartades dels òrgans de govern. Se la jugaven, algunes amb la vida, tota sencera, sense retorn, i després homes barbuts, mirant-se satisfets de posseir testicles, els han dit: va, aneu a escombrar i a parir. Fantàstic, no?

Parlo de les dones de Malawi, que sota el lideratge de Seodi White van sortir al carrer –unes dues mil– per protestar contra una absurda llei religiosa que les multa o les empresona pel fet de portar pantalons o minifaldilla (que en prenguin nota les germanes musulmanes de casa nostra que, convençudes per intransigents imams, es tapen el cap i clamen que ho fan “voluntàriament”!). Sí, a tocar de Botswana, ja veus per on. Àfrica és un continent ple d'injustícies i de sang, espremut per àvids europeus i oprimit per sàtrapes diversos (això sí, tots ufanosos dels seus testicles); dels 54 països que hi ha en Àfrica, 37 –la pràctica totalitat– tenen lleis contra l'homosexualitat, la qual es castiga amb la pena de mort. I tothom calla. Excepte les dones.

Parlo de dones russes, concretament d'un grup de punk-rock que s'anomena Pussy Riot (els que parleu anglès ja sabeu què vol dir, el nom). Doncs ara, amb la seva curiosa indumentària, han fet una protesta contra un altre sàtrapa: Vladímir Putin, el trampós, que manipula eleccions i mana. Mana molt. Deia de la indumentària de les esvalotades, provocatives i valentes Pussy Riot, perquè em recorda la de la famosa Guerrilla Girls dels Estats Units, dones dedicades a l'art que solien denunciar els museus. El seu eslògan més conegut: “Menys del 5% de les seccions d'art modern són de pintores, però el 85% dels nus que s'hi exhibeixen són de dona.”

I així arreu del món. Diuen que el moviment feminista està en retrocés, i diuen que les noietes actuals somnien en bodes fastuoses i en la maternitat com a destí únic. És cert: el feminisme és menys al carrer, però mai hi havia hagut una bibliografia tan culta sobre les dones. Estem menys al carrer i més a les biblioteques i a la universitat. Haurem de fer per manera de ser a tot arreu, com les col·legues d'altres continents.