Evitant la guerra civil

L'enorme quantitat de diner públic que ha anat a parar a butxaques privades per un ús tendenciós de missatges solidaris, d'institucions emblemàtiques o de voluntats patriòtiques ha provocat un descrèdit i un recel, sens dubte merescuts, que, per no equivocar-nos del tot, cal racionalitzar i col·locar allà on toca.

És ben veritat que s'han de perseguir, fiscalitzar i castigar tots aquells que fent abús del seu nom, de les seves relacions, o de l'aparent objectiu immaculat i solidari de les seves institucions, han utilitzat aquesta representació per a un enriquiment personal.

És ben veritat que, diàriament, ens assabentem d'usos fraudulents en nom de bones intencions que uns i altres van perpetrant. És ben veritat i del tot censurable.

Però, en uns temps tan delicats com els que estem vivint i per intentar ser justos amb la realitat que ens envolta, caldria destriar i, sobretot, no equivocar-nos del tot.

Al costat d'aquesta marea de descrèdit merescut que afecta moltes persones i institucions n'hi ha una altra de positiva i imprescindible. Una marea silenciosa, menys pública, amb menys ressò, però infinitament més efectiva i productiva. És una onada de solidaritat real, de bones intencions tangibles que, amb molt d'esforç i bona voluntat, aconsegueix aturar tots els cops, donats amb raó, que ens caurien. Aconsegueix que el pare o la mare de família sense recursos de cap mena i amb un munt d'obligacions que li fan difícil el present i inimaginable el futur, no descarregui la seva ràbia, impotència i necessitats entrant a matar dins de qualsevol supermercat, entitat bancaria, ajuntament o diputació. Aconsegueix que el dolor contingut que se sent es quedi a la gola i es canalitzi en forma de llàgrimes. Aconsegueix, donant consol a aquells als que no els queden esperances i han perdut la força i l'esma, evitar una guerra civil que seria justificada.

Son els bancs d'aliments, les associacions de veïns, els voluntaris o qualsevol que, de manera realment solidària, donen menjar, confort i solucions a amics, veïns o desconeguts que ho necessiten. Sempre ho han estat, però ara més que mai són els necessitats de solucions i desesperats en el seu dia a dia i aquells que, realment, els ajuden, també en el seu dia a dia, els autèntics pacificadors i herois d'aquesta crisi.

Ara ens toca vigilar i saber que a vegades és el bosc el que no ens deixa veure els arbres.