Alcaldes de Farners

S'ha presentat a la ciutat de Santa Coloma el llibre de memòries de qui la va governar del 1979 al 1991: Jordi Iglesias, l'alcalde de les galetes! A Catalunya es manté el tracte de “president” per als qui ho han estat de la Generalitat. Així honorem la continuïtat històrica de la institució. Doncs pel mateix motiu, i per honorar-lo a ell, els colomencs haurien de saludar així l'exalcalde quan es creuen amb ell pel carrer. Iglesias és un personatge bonhomiós, transversal, tot cordialitat i amb l'encant que tenen aquells de qui no sabries dir si són uns grans càndids o només ho fan veure. Perquè si és això segon, ho sento, alcalde, ha perdut la murrieria. Què és això d'explicar les aventures més hilarants de la seva vida política abans de vendre el llibre? Aquell dia que va treure de polleguera el president Pujol; l'artifici comptable que es va empescar per evitar la denegació de l'obertura del geriàtric (n'havia canviat de dalt a baix tot el projecte subvencionat); l'entestament a portar al poble els estudis de batxillerat... I sobretot, com s'ho feia a Madrid per arrencar uns crèdits extraordinaris quan la Generalitat no tenia ni un duro. Una tossuderia de mula al cervell; un somrís de despistat al rostre, i a les mans, sempre unes capses de teules de Santa Coloma per anar repartint als ministeris. La de Jordi Iglesias és la versió edilícia de La escopeta nacional de Berlanga. A la manera d'aquell venedor d'intèrfons de la pel·lícula, també l'alcalde estovava el poder a còpia d'“atencions” i de deixar que s'apiadessin del seu marcat accent de pagès. Devia ser, és clar, el “simpático catalán”. Molts colomencs van sortir-hi guanyant gràcies a desprendre's ell de tot amor propi, d'assumir totes les nostres faltes. El seu mandat simbolitza l'època de la genuflexió del ciutadà davant del gris funcionari madrileny per uns diners que li pertanyien; l'espera d'un país, a peu dret i durant hores, en qualsevol corredor de negociat. Temps de màxima humiliació nacional, i, a sobre, disfressada de democràcia. És el que volen novament el PP i el PSOE: tornar els centres de decisió, tots, a les Castelles; tornar als temps de les galetes obsequiades. Però el nostre digne alcalde ja ha baixat de la creu expiatòria. I qui sap, potser ja ens acompanya cap a l'estat propi...