Cal fer pinya
Vaig preguntar al portaveu del govern, Francesc Homs: “Com la situació financera catalana no va bé i els auguris cada dia són més dolents, per què no s'asseuen tots els partits i el govern en una mateixa taula i edifiquen un projecte comú i viable per trobar solucions?” Em va contestar que la seva experiència li feia dir-me que no creia en les cimeres de partits. Per això el govern preferia entrevistar-se per separat amb tots els líders catalans per poder treure'n conclusions. Fet que s'està produint i que va començar amb una entrevista del president Mas amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i que seguirà els pròxims dies amb les altres forces polítiques per separat.
És cert que aquestes cimeres només s'organitzen per fer volar coloms i que sovint no han servit per a res tal com insinua el portaveu. Tot i que ara vivim en un moment que es pot considerar de límit i s'hauria de meditar sobre la qüestió.
Ara per ara els objectius del govern central i els seus pressupostos del 2012 passen perquè hi hagi nous ajustaments pressupostaris a Catalunya. Una situació que pot deixar encara més buides les arques de la Generalitat, fins al punt que no es puguin complir els objectius de dèficit que demana Madrid. Ben segur que seria convenient una trobada de tots plegats per afrontar la situació. Tot i que el país s'ha acomodat en una picabaralla constant i es veu com a impossible fer pinya tots plegats i tirar endavant.
La situació de la política catalana és ben rocambolesca. El Partit Popular de Catalunya demana al president de la Generalitat que deixi de pensar en la confrontació d'Espanya amb Catalunya. Mentre que el president retreu als Populars que diguin que no hi ha diners públics mentre fan projectes com un AVE a Galícia. Els socialistes catalans s'han dividit en dues branques. La branca que creu que la seva tasca és fer d'oposició i criticar tant com es pugui el govern de CiU, ja que veuen possible poder conquerir la Generalitat els pròxims anys. Una altra branca creu que seria positiu per al país una aliança més o menys visible amb el govern de CiU per tirar endavant projectes comuns. ERC, acabat el seu aire d'oferiment al govern i el grup d'ICV-EUiA, segueix anant a la seva. Mentre que els dos subgrups –Solidaritat i Ciutadans– fan la guerra pel seu costat.
Ben segur que aquest panorama polític és el desitjable i l'oportú d'un país ric. És variat i té components molt interessants. Però és clar. Quan la situació és límit o és al llindar del límit cal fer pinya...
