Opinió

LA CRÒNICA

DE barcelona

L'impermeable

Estava fent una conferència a Olot i, per explicar una altra cosa, vaig posar com a exemple un canvi que tots hem notat, que és que les crítiques que avui fem als polítics per les conductes dels últims, posem, deu anys, fa cinc anys no les haurien admès. Ens haurien apuntat amb l'índex i renyat: nosaltres representem el poble, etc. Perquè un poder que no et pot renyar, quin poder és?

Segurament per això, l'endemà mateix, un polític local que havia vingut a la conferència va escriure, molt emprenyat, al seu bloc: “És que no s'adonen que el comentari fàcil contra «els polítics» només aconsegueix perpetuar un sistema que és el que, en teoria, volen criticar?” Aquesta frase no la vaig entendre. Però sí que vaig entendre la frase següent, amb què tancava la reflexió: ”Jo sempre dic el mateix: si els polítics que hi ha no t'agraden, posa-t'hi i intenta fer-ho millor.” Caram, vaig pensar. Si, per posar un exemple a primera vista extravagant, jo critiqués la màfia, se'm podria recriminar que no hi entrés per mirar d'arreglar-la des de dintre?

Vaig comentar-ho a un amic meu. “Però compte amb la crítica general al món de la política,” va contestar-me. “L'alternativa a la democràcia imperfecta que tenim és la dictadura.” I em va recordar el feixisme i el comunisme, i que canviar no necessàriament volia dir millorar, i que “la república romana era una merda, sí, i tant, però va ser molt pitjor l'imperi.”

De totes maneres, una democràcia que no accepta el moviment no és democràcia. És el problema irresoluble d'un poder que ha d'anar en contra de si mateix. És com això del rei. No sé en quin món vivíem, que és com si ara haguéssim descobert de cop que els reis cacen, tenen amants i s'enriqueixen dels seus súbdits. El fet que criticar la monarquia la destrueixi, és senyal que és molt poc democràtica. Naturalment: per alguna cosa és una monarquia. Però, i tot allò que la sosté, tot allò de què viu? De què viu? De la feblesa o de la fortalesa democràtica? Tots els règims es justifiquen hipòcritament, i democràcia i dictadura d'entrada només són noms: el problema no és a la màscara, sinó a la rigidesa de la màscara, la impermeabilitat que ofega.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.