Pixums de rebaixes

Any rere any les estadístiques es repeteixen amb una claredat que, a hores d'ara, ja és gairebé cruel: les quantitats que l'Ajuntament aconsegueix cobrar per les multes d'incivisme són ridícules. Ja ho hem dit moltes vegades: per obtenir aquest resultat no calia el mullader que es va formar al seu moment, quan va aprovar-se l'esmentada ordenança. Els nostres polítics sovint tendeixen a creure que la simple existència de la llei ja comporta una solució de l'error. I no és així. Pots fer mil lleis, que si no tens la possibilitat de fer-les complir, no serveixen de res. És el primer dels problemes que hi ha a Barcelona amb l'ordenança sobre l'incivisme. I en època de crisi, amb la congelació de l'augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana, el problema esdevé més gran. El segon és que si aconsegueixes multar, la gent no paga i punt. D'acord que molts són estrangers contra els quals és difícil actuar. Però, tot i amb això, els resultats haurien de fer reflexionar definitivament els polítics de la casa gran. Si es legisla però no es pot multar i, si es multa, però la gent no paga, vol dir que alguna cosa s'està fent malament. I que cal buscar altres solucions. Perquè, si no, el ridícul de l'Ajuntament és espantós. I això no interessa a ningú.

El Partit Popular s'aprofita de la situació i critica l'actual consistori quan aquest tot just acaba d'arribar i la situació és una de les herències més clares de l'anterior. Tampoc no aporta solucions viables. És evident que cal fer-hi alguna cosa. Però, sigui la que sigui, al cantó mar de la plaça de Sant Jaume saben que la qüestió és difícil de manegar. Un pressupost com cal ajudaria a optimitzar el cobrament de multes, però potser hi faria més una actitud de fermesa ciutadana davant l'incívic, encara que tingués un cost d'imatge. Per exemple, que de les actituds dels menors en fossin responsables a tots els nivells (incloent-hi les multes) els seus pares. Que qui no volgués pagar in situ fos traslladat a la comissaria de la Guàrdia Urbana per establir-ne la identificació i la via per pagar. Això seria imprescindible en el cas dels estrangers de pas. Sense arribar als extrems dels Estats Units, on la més mínima falta implica sovint la detenció i la identificació personals, encara que sigui per un espai de poques hores, sí que cal acostar-se als estàndards europeus que, com en tants d'altres àmbits, són molt més durs que els nostres.