Orfes i maltractats

En plena execució de les obres respectives, i en poc temps, hem vist la retirada de Lluís Llach, la de Ferran Adrià, la de Mònica Terribas o la de Josep Guardiola. Han deixat un bon llegat i aprofitarem el que ens han ensenyat. Però són males notícies. I això, en un món pervertit per la corrupció i la cobejança que ha portat la part més vulnerable de la societat a viure en la indigència i les classes mitjanes a anar sobrevivint. I te'n parlen com si la crisi fos un càstig dels déus i no el resultat de polítiques nefastes i d'estructures econòmiques obsoletes. Si he de pagar alguna factura, aprofitaré això de dir-li minúscul al creditor, a veure què passa.

En aquest context d'injustícia i d'orfandat, un senyor que és ministre i que es diu Montoro ens etziba dues frases: la primera, que som medievals; la segona, que no existim; oh egregi cervell, desvetllat i feliç! ¿No s'ha adonat, bon home, que les dues coses alhora no poden ser? Que si som medievals és que existim i que si no existim no podem ser medievals? Però, espera't, que n'hi ha més: una senyora diputada, que es diu Rosa Díez, ha explicat al Parlament espanyol que l'arrel de tots els problemes espanyols són les ominoses “118” ambaixades que la perversa Catalunya manté a l'exterior. No crec que valgui la pena contestar. Però és que al cim de tot (o quasi) hi ha el president del govern, que ens diu, com un pare que intenta explicar-li a un fill rebec que no li pensa comprar la moto: “És l'hora de la política amb majúscules, no amb minúscules.” Gràcies, home, moltes gràcies: els espanyols són majúsculs i els catalans, minúsculs. El geni de les finances senyor Montoro no sé si tindrà esma d'explicar-li que si escanya la seva font d'ingressos ja no hi haurà ni majúscules ni minúscules: tots serem lletra cursiva, inclinats davant d'Europa que ens donarà una manta perquè dormir a la intempèrie no sigui tan dur. I la millor de tot el tebeo: la delegada del govern que diu que se surt de la crisi posant més banderes espanyoles. Com no se'ns havia acudit abans?

Us estranya que la gent se salti els peatges? Doncs compreu-vos ulleres i un Sonotone per entendre la realitat.