Opinió

la GALERIA

DE reus

Irlanda, ben a prop

Ara que podem tornar a volar des de l'aeroport de Reus, amb Ryanair, fins a Dublín, fóra bo redescobrir-ne certs fets històrics rellegint mots dits des del Baix Camp, a propòsit d'Irlanda i Catalunya. Perquè, més enllà dels acollidors pubs, amb cervesa negra Guinness, propis d'un clima més fred; dels penya-segats de vertigen a l'extrem de flonjos prats verds; de cants, arpes i cornamuses que ens porten al cor d'aquest país celta, convé saber que aquest estat-nació d'Europa, encara escindit, no fa ni cent anys que es va independitzar de l'imperi britànic, després de disputes internes entre Eamon de Valera i Michael Collins i d'un duríssim i coratjós procés que culminà quan la República d'Irlanda ingressà a l'ONU l'any 1955.

El camí de l'alliberament nacional d'Irlanda fou observat amb molta atenció i viscut de ben a prop pels forjadors de la República Catalana del 14 d'abril del 1931. A Les tombes flamejants, Ventura Gassol, el poeta de la Selva del Camp i conseller de Cultura de la Generalitat republicana, en glossà un episodi, el de la mort de Terence Mac Sweney, batlle de Cork, per la vaga de fam que féu contra el seu empresonament pels anglesos, i es preguntava, i encara ens interroga: “Què en trauríem de viure aquesta vida, / ni de tenir la taula ben guarnida, / si el cor ens deia encara: sou esclaus.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.