Lletera

Sovint em retreuen que els periodistes econòmics sembla que escrivim per a minories selectes. Jo sempre protesto per dos motius. Primer, perquè les pàgines d'informació d'aquest diari sempre són didàctiques i expliquen les coses de la manera més entenedora possible. En això consisteix el periodisme. Però és que, a més, el nivell intel·lectual dels lectors d'aquest diari és dels més elevats i, per tant, qualsevol informació econòmica no els representa cap esforç.

Malgrat això, n'hi ha que em diuen que la crisi econòmica que ens afecta i que és al darrere del canvi de model social que justament ara comença no s'acaba d'explicar de manera prou entenedora.

Doncs, apa. Això és com la història de la lletera, aquella noia que de camí al mercat comença a imaginar-se tot el que farà amb la venda de la llet fins que, en un atac d'eufòria, la vessa. Que és el punt on comença tota aquesta història que patim ara.

Imagini's que a cada volada de coloms de la lletera hi hagués algú que hi posés diners. Molts diners. Que amb la venda podrà comprar una altra vaca? Milions d'euros. Que amb la segona venda fabricarà un altre estable i comprarà més vaques? Doncs apa, per milions que no quedi. Això és el que ha estat passant aquests últims anys. S'ha invertit sobre una promesa de guanys.

I, ara, al davant de la llet vessada, els que van posar els milions refiant-se d'un somni no volen sentir a parlar de perdre'ls.

I qui els ha de posar? Doncs el senyor que havia de comprar la llet al mercat. Que ara es queda sense llet i sense diners.