Fires i bon temps

Ho he dit sempre, i fins des d'un balcó amb altaveus: que Figueres celebri la seva festa major a primers de maig és significatiu, com ho és que Girona la celebri a tocar el dia dels morts. I precisament aquest any la primavera meteorològica s'ha portat bé a la capital de l'Alt Empordà, sobretot en dies clau: del pregó, del dibuix, del llibre. Ho ha dit i escrit molta gent: Figueres és, objectivament, una ciutat lluminosa (Pla hi afegia misteriosa i contrabandista), esbatanada de cap a cap i amb risc, oidà; que hi passi tothom i que hi passi de tot. Ho pensava en l'espectacle-pregó de l'inici de Fires, que ens recorda que hem de felicitar cordialment l'Erato per aquest segle i mig d'existència, de bon treball constant, sostingut. I darrere un Quixot de gesticulació molt escaient que ens anunciava festa i alegria, el parlamentari d'un partit que em penso que en diuen el PP, reia per sota el nas com un conill de gàbia. Qui sap si mostrava així la satisfacció íntima pel fet que un heroi castellà-manxec pregonés festa a la capital de l'Alt Empordà.

Feia goig dijous la plaça de Catalunya, on els llibres substituïen per un dia les parades del mercat de fruites i verdures, i on l'escriptor Joan Barril pronuncià un magistral discurs. No vaig trobar enlloc la presidenta Marta Subirós, i m'hauria agradat preguntar-li d'on treu tanta bufera el nostre Casino Menestral, que any rere any se supera en l'organització de tants actes, i tan complicats alguns. Sembla que encara n'hi ha per temps de tornar a la seu del carrer Ample, però el Casino Menestral no perd ni un gram de força ni entusiasme per seguir organitzant els actes més populars. Per aquest any s'han acabat; tot s'acaba, ja se sap. Però hi ha una cançó alemanya (ara que mirar cap a Alemanya és com una espècie de moda inevitable) que diu que tot té un final menys les salsitxes, que en tenen dos. I perdonin la petulància, va per Europa i l'humor europeu: “…und alles hat ein Ende, ausser Würstchen, die beiden haben”. Però posats que hi som, diguem-ho tot: l'anomenada “eficiència alemanya” al capdavall ha arribat a amargar i pertorbar l'existència de tots els altres pobles.