Nous temps?

Tot hom parla de la fira segons com li ha anat. I a la gent de teatre, en aquestes fires d'estalvi, de diners i de dies, ens ha anat malament. Molt malament, si descartem els infantils i els combats de Drakonia, que, suposo que ja s'ho imaginen, en realitat fan comèdia. Les fires serveixen perquè entrin al teatre els que hi van només un cop a l'any; no s'hi llueix l'abric de pell (no és el temps), però s'hi badalla, s'hi estossega (molt!) i, si cal, s'escolta el transistor per veure com va la lliga. Aquest any no hi ha hagut ni tos ni son. Tampoc lliga. La “funció social” d'aparador l'ha fet Giselle; i, com la dansa és l'aneguet lleig de les arts escèniques, la resposta ha estat minsa: “Molt d'espectacle i poca dansa”, em diu una ballarina amiga asseguda en una platea molt poc plena. Magre resultat per a una ciutat que promet tenir un centre de nivell internacional i amb nombroses escoles de dansa. Així doncs, l'atractiu del programa s'ha de buscar en la música, majorment gratuïta. No deu pas ser casualitat que Queen (38 euros) s'hagi suspès “per causes alienes..”. I pel que fa a interessos musicals, en aquestes fires s'ha constatat que els temps canvien: ha mudat l'edat de “la gent que surt”. Diuen que l'envelat amb cobla orquestra ha mort, que els “usuaris” ja no hi van, per mandra o perquè ja no poden recargolar-los. Diuen que les barraques han entrat en recessió, que ja no interessen a un jovent que no ha d'esperar les Fires per “passar-se”, perquè ja té esbarjos més pijos o més cutres tot l'any. Exemple: vigília de “festa major” (dia 2): no hi ha orquestra a l'envelat (sacrilegi!?) i amb el reclam d'un “grup de versions apte per a totes les generacions”, s'hi programa una banda que té, com el seu nom indica, nocturnitat i traïdoria, i, demés, un tècnic de so sord; tot plegat allunya la clientela que s'hi apropa. A barraques, poca gent jove, menys d'encara més jove, i uns quants que, de la trilogia, només ens queda el rock-and-roll. On ha anat a parar l'esperit barraquero de Ca la Lucrècia i la Fàbrica de Talc? “Saps què?”, “Me'n vaig, que el meu fill em fa arribar a casa abans de les dues”.