Capvespre a les Pedreres

Això era la setmana passada. Arribàvem tard a la reunió i per aquest motiu vam haver de pujar de pressa, carrer de la Muralla amunt, perdent l'oportunitat de gaudir més d'aquell capvespre de primavera. El barri de les Pedreres de Girona batega al ritme de la Universitat i ja a entrada de fosc es converteix en una zona molt tranquil·la. El cel, cap a ponent, per sobre les muralles altíssimes, a aquella hora encara era blau i taronja, mentre que a l'altra banda del carrer dominava la nit i els llums ja estaven tots encesos. Dins les cases, els veïns es preparaven per sopar i acabar el dia. Però no tots els veïns eren a casa. Uns quants ens esperaven precisament a nosaltres, a la reunió de la junta de l'associació de veïns. Allà estaven, en un local cedit per una altra entitat, mitja dotzena de persones (només un home) assegudes al voltant de la taula (havien tingut temps de sopar abans de venir?). Quatre paraules de cortesia per als dos convidats que acabàvem d'entrar i de seguida el primer punt de l'ordre del dia. Després, un reguitzell de temes diversos amb el denominador comú de provar de millorar el barri i de fer-lo més apte, amable i obert a la convivència.

Feia temps que no veia una demostració tan exemplar de civisme, altruisme i generositat. Els assistents a la reunió intervenien aportant la seva experiència i la seva opinió, amb un esperit de servei i amb una actitud enormement constructiva. Vivim temps de crisi, de por davant el futur i d'exemples reiterats d'abusos i corrupció, moments en què és fàcil que s'accentuï l'individualisme en detriment dels valors que ens han de cohesionar com a col·lectivitat. Als humans se'ns pot classificar en dos grans grups: els que pensen sobretot en els altres humans i els que no ho fan. I allà estaven uns quants humans del primer grup, anònims ciutadans sense cap pretensió de notorietat, amb energia i ganes de superar qualsevol obstacle i d'aguantar, si fes falta, la incomprensió o les crítiques d'altres veïns. Mentre els sentia parlar anava pensant que l'associació de veïns de les Pedreres és només una de les trenta que existeixen a la ciutat de Girona. Moltes altres, igual de modestes i d'eficaces, estan actives arreu del país. Sumem-hi les ecologistes, les culturals, les esportives, les d'ajuda als més desafavorits... Un enorme exèrcit d'apassionats ciutadans treballa discretament en pro d'un futur millor. Acabada la reunió, un cop a fora, ja era ben fosc però
no ho semblava: l'aire era càlid i perfumat.