Torna Joana d'Arc

S'acaben de complir sis-cents anys del naixement de Joana d'Arc, la santa més teatral i cinematogràfica del martirologi catòlic. S'ha escrit més de dues-centes obres dramàtiques sobre la seva figura. Apareix ja a la primera part d'Enric VI de Shakespeare i protagonitza obres cabdals de Voltaire, Schiller, Charles Péguy, Paul Claudel, Maxwell Andreson, Thierru Maulnier, Jean Anouilh, Georges Bernard Shaw i Bertolt Brecht. El valencià-català Joaquim Buxó relata, a Las Lises tras el fuego, la història d'una Joana que sobreviu miraculosament al seu tràgic martiri.

En el cinema, la donzella d'Orleans ha inspirat el monument fílmic La passió de Joana d'Arc de Carl Dreyer, l'auster Procés de Joana d'Arc de Robert Bresson, la subtil Santa Joana d'Otto Preminger, la grandiloqüent Joana d'Arc de Víctor Fleming, la descriptiva de Christian Duguay, la cantelluda de Luc Besson, l'encara invisible de Jacques Rivette i la impressionat Joana d'Arc a la foguera de Roberto Rossellini. L'heroïna ha tingut els rostres de l'excelsa Maria Falconetti, la humil Florence Carrez, la serena Jean Seberg, la il·luminada Ingrid Bergman, la ingènua Leele Sobieski i la poderosa Milla Jovovich. Teatre i cinema s'han retroalimentat: el film de Preminger deriva de l'obra de Shaw; el de Fleming, de la d'Anderson, i el de Rossellini, de la de Claudel, musicada per Arthur Honneger. Abans de fer la pel·lícula, Rosellini i la Bergman van passejar l'oratori dramàtic per la Scala de Milà, el San Carlo de Nàpols, l'Opera de París, l'Stoll Theatre de Londres i el Liceu de Barcelona. Ara l'obra, seixanta anys després, tornarà a la Ciutat Comtal, interpretada a l'Auditori per l'oscaritzada actriu francesa Marion Cotillard.

Bernard Shaw, que va encapçalar el seu drama amb un excepcional prefaci de cinquanta pàgines, deia que Joana era sempre actual: la identificava amb tots els sacrificats injustament arreu mentre “molts terribles brètols oficials moren de mort natural amb tota la glòria d'aquest món”. El seu procés podria haver estat un fet d'avui, i “el canvi de la foguera per la força o l'afusellament pot semblar un progrés”, però la intolerància, l'odi, la prepotència i la violència s'acarnissen encara avui mateix sobre la malferida dignitat humana.