Maons

Cada dia que passa, l'afer dels immobles invendibles que porta tot el sistema financer pel camí de l'amargura –i nosaltres al darrere– es complica més. Suposo que alguns banquers, i no dels petits, van decidir seguir el consell de Homer Simpson i es van amagar entre els abrics del penja-robes, confiant que tot s'arreglaria d'alguna manera. Però no ha estat així i ara des de Brussel·les ja ens comencen a mirar com si fóssim un grecs experts en falsificar o amagar estadístiques.

Per cert que tothom està molt preocupat amb el deute de les promocions immobiliàries, que es comptabilitza com a impossible de cobrar, i en canvi ningú no para esment al deute de les empreses i de les famílies, que també és per posar-se a tremolar. Suposo que aquells que vetllen per nosaltres esperen que la qüestió immobiliària estigui digerida per treure aquest altre conill del barret de les rialles.

Però mirin: aquí, la qüestió immobiliària es resoldrà d'un dia per l'altre. Perquè moltes promocions se les quedaran inversors estrangers. Bé, es preguntarà vostè, i no es pot fer res perquè aquests inversors comencin a comprar ara i així anirem tots més tranquils?

No compren ara pel mateix motiu que vostè, si hagués d'adquirir un habitatge i no tingués pressa: s'esperaria que els preus baixessin més. Els inversors esperen que els bancs arribin al punt de la desesperació i abaixin els preus fins al límit.

Les pèrdues seran formidables, però ho seran més si ningú no compra uns maons que representa que mai no baixarien de preu.