Tot esperant el nou finançament

No sé si és per les cendres de la revetlla de Sant Joan, però se sent una olor estranya. O és més aviat una sensació. Aquella de neguit que es té quan alguna cosa gran està a punt de passar. Després de mesos –més de deu–omplint titulars i notícies amb ultimàtums, alertes i tot tipus de reclamacions sobre el nou finançament, ara sí, sembla que l'acord està a prop. Si ens fiem de les paraules que vénen de la capital espanyola, el pacte estaria fet des de l'agost passat. És més aviat atenent al que passa aquí que s'arriba a aquesta conclusió. El conseller d'Economia, Antoni Castells, que negocia amb fermesa i ha dosificat fins ara les mostres d'optimisme, admet que, per primer cop des del desembre passat, s'ha mogut alguna cosa. Quan falta menys d'un mes perquè expiri el darrer termini de Rodríguez Zapatero –el 15 de juliol–es prepara el terreny per al pacte i tothom pren posicions. CiU i el PP, mirant de justificar el seu més que clar rebuig a la reforma –en la lògica d'estratègia de curta volada que regeix la política catalana difícilment podrien donar-li suport– i els grups del tripartit, mirant de blindar l'actuació del govern, però més atrapats que mai entre la dinàmica de l'executiu i les dinàmiques internes. Si des del primer moment ha estat clar que el PSC donaria suport a qualsevol acord que segelli el govern, hi ha dubtes sobre ERC i ICV-EUiA. Se suposa que els tres grups han de donar el vistiplau a la reforma perquè el govern hi rubriqui un «sí», però hi ha qui, com l'ecosocialista Joan Saura, ja obre la porta a desmarcatges.

Admetent que no hi ha bola de vidre, sembla complicat que un executiu de coalició es mantingui com si res si algun o alguns dels socis es desmarca del que és el principal pacte de la legislatura. I això, malgrat la insistència del president de la Generalitat que s'esgotarà passi el que passi, en un intent de José Montilla d'allunyar l'allargada ombra del Dragon Khan, en què el «no» d'ERC a l'Estatut va precipitar el final del primer tripartit. A hores d'ara, cada cop són més les veus que –en privat– dins d'Esquerra i Iniciativa ja no donen per segur que els comicis se celebraran quan toca, a la tardor del 2010 no només pel finançament sinó també en espera de la sentència del Tribunal Constitucional que podria ser aquest estiu. De moment, s'està en aquell compàs d'espera final que caracteritza les grans decisions. Aquell després del qual es comprovarà si el govern, i en general el país, en surt socarrimat.