L'unionisme no divideix?

El moll del discurs de Duran i Lleida al congrés d'Unió Democràtica ha combinat dos tòpics i una especulació. Duran opta a la reelecció com a president del comitè de govern d'UCD per enèsima vegada. Se'n sortirà. No cal donar més voltes de sènia. La majoria del partit democratacristià respira i transpira com el seu líder etern. Lloat sigui el Senyor. Els dos tòpics de Duran són que l'independentisme divideix i que Unió ha de separar-se del sobiranisme de Convergència “per sumar”. L'independentisme divideix tant com l'unionisme. De fet, la societat catalana ja està dividida. Els uns des de la incomoditat –els independentistes– i els altres des de la comoditat –els unionistes–. Perquè Catalunya continua unida a Espanya sense cap altra opció. Primer tòpic desmuntat. El segon, “el fet diferencial” d'Unió, també és una fal·làcia, perquè la diferència d'Unió és la ideologia política i no el grau d'aspiració nacional. I l'especulació? Diu Duran que CiU hauria perdut les eleccions amb un programa independentista. Duran, profeta!