El xou no s'ha acabat

No anem enlloc. Ni sabem on arribarem. Ni quan. Ni com. No sabem res i anem d'aquí cap allà i a batzegades. Parlo d'aquí, d'allà i de més enllà. O sigui de Catalunya, d'Espanya, del món. Jo fins ara volia veure alguna cosa positiva en aquesta època i pensava que aquella falsa seguretat que donava el benestar imparable de no fa pas tants anys ens feia més mal que bé com a persones. I pensava que la incertesa que acompanya la crisi que ens aclapara ens acabaria fent més forts, més ben preparats per a una vida més equilibrada. Ara ja no sé què pensar. Però sí que una cosa és viure una època d'incertesa i una de ben diferent és viure en la desorientació, en el desconcert. I ara hi ha desconcert.

El desconcert és molt pitjor. Desconcert és el que ja hi havia quan era Zapatero el que governava Espanya. Va ser l'home que primer va negar la crisi, que després va dir que era “opinable” i que va afirmar amb rotunditat que la banca espanyola era la més solvent d'Europa i segurament del món. Va ser tan nefasta la gestió que el govern socialista va fer de la crisi, que el sol fet de governar uns altres feia tenir esperances que no es podria fer pitjor. Doncs el govern de Rajoy va pel camí, potser no de fer bo el de Zapatero, però sí d'estar a la seva nefasta altura. Rajoy i el seu govern van fent braçades dins l'aigua, però en lloc d'avançar cap a algun lloc només xipollegen. Després d'incomplir una xifra rècord de promeses electorals, ara han nacionalitzat Bankia, el banc que va agrupar les caixes que havien fet servir de contrapoder al govern socialista i que els va permetre, sobretot a Madrid i al País Valencià, finançar la dilapidació de diners en projectes tan faraònics com innecessaris (per a la població, és clar; per a ells...). I enmig d'aquest desconcert aquesta setmana ha reaparegut Carme Chacón precisament per dir que el govern de Zapatero va tenir molts més encerts que errors.

El que els deia. No saben què fan i ni tan sols aprenen dels errors. En descàrrec d'ells diré que no és fàcil. L'embolic que tenim és gros. Però és que tampoc no van servir per evitar que s'arribés a aquesta situació. De fet, hi van contribuir. Uns i altres. Uf, deixem-ho aquí. El xou no s'ha acabat. I no fa gens de riure.