Opinió

AVUI ÉS FESTA

Batalles gastronòmiques

L'última guerra francobritànica s'està lliurant en el món de l'alta gastronomia. És una lluita d'estils
i d'interessos

D'ençà que els normands van conquerir Anglaterra, aviat farà mil anys, francesos i britànics han practicat l'amor que la Bíblia recomana entre veïns a còpia de guerres. No tenim espai per entrar en detalls, però potser n'hi ha prou amb recordar que aquests dos països van mantenir una petita desavinença que es recorda amb el nom de la guerra dels Cent Anys. Més recentment, el fet que De Gaulle muntés a Londres el moviment de la Résistance o que fossin tropes angloamericanes les que alliberessin França de l'ocupació nazi no han estat suficients per aprofundir les relacions de germanor. Observin amb quina celeritat els presidents de la République s'afanyen a consolidar l'eix francoalemany, i amb quina persistència els britànics apel·len a la seva “amistat preferent” amb els EUA. Als anglesos els costa digerir l'arrogància que atribueixen a uns veïns amb costums extravagants en qüestions de sexe (gent de ménage à trois), literatura (novel·les intel·lectuals) i gastronomia (menjar animalets indefensos com els escargots o les anques de les simpàtiques grenouilles). Molts anglesos pensen que, del continent –que vol dir de França–, només n'arriben costums dubtosos, passions estranyes i experiments revolucionaris que van contra el sentit comú i la tradició. L'última guerra francobritànica s'està lliurant en el món de l'alta gastronomia: la revista londinenca Restaurant, amb l'elecció per votació dels millors restaurants del món, i la guia parisenca Michelin, amb el rànquing per estrelles a partir de la valoració d'experts. És una batalla d'estils i interessos més o menys dissimulats. El pragmatisme contra la sofisticació, el show business contra l'elitisme. I, de fons, un debat sobre la independència de criteri i els interessos dels patrocinadors i, sobretot, el desafiament del món anglosaxó i la llengua anglesa per l'hegemonia en un dels pocs espais de
résistance lingüística del francès. Després de segles de tirar-se els plats pel cap, francesos i britànics han trobat la manera de fer la guerra amb les coses de menjar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.