Núvols fins

Per a un fumador i bevedor de cafè, una de les poques notícies bones que han sortit aquests dies és l'informe que certifica que prendre tres cafès diaris allarga un 10% la perspectiva vital. Comptant que el tabac la redueix en un percentatge superior, almenys el fumador cafeter pot fer una simple resta que li assegura uns quants anys més de vida. Aquest personatge considera que les estadístiques referides a la salut es poden posar en un mateix sac, amb la qual cosa és lícit, segons ell, de fer operacions d'aquesta mena: si fumar et mata, beure cafè et fa viure. La desolació li arriba quan descobreix que l'informe del cafè està pagat per una multinacional que ven cafès. És, es diu, com els dossiers sobre l'activitat sexual dels ciutadans d'un país o d'un continent: sempre estan pagats per una empresa de condons. O sobre la necessitat d'una determinada vacuna. Paguen el treball uns laboratoris.

Tot i això, pensa que aquesta és una bona notícia. Viu inundat per les llàgrimes que vessen els titulars dels diaris i les previsions dels experts. La prima de risc augmenta fins a unes proporcions colossals, el bo a deu anys no para de pujar i de distanciar-se de l'alemany, el país viu una recessió de manual i mig, plana l'ombra de la mort de l'euro i de l'arribada de vés a saber què i, com diria l'humorista, jo mateix no m'he llevat gaire fi aquest matí.

Davant d'aquesta allau, i sense cap futbol que apaivagui les penes (i qui diu futbol, diu qualsevol altra activitat física que l'atordeixi o el transporti a una realitat superior), estabornit davant la perspectiva d'un demà francament crític, el nostre personatge comenta que no deixarà ni el tabac (que resta) ni el cafè (que suma) i que s'entretindrà a buscar consols que l'ajudin en el relat aritmètic en què ara mateix contempla l'anada i tornada dels dies. No és capaç d'especificar gaire. Parla de la reclusió que proporciona la lectura, del plaer dels sentits i dels sentiments que prové de la música, de la contemplació embadalida d'un quadre, del gaudi que rep del contacte amb els amics. Tot plegat, ho col·loca, diu, en el plat de la supervivència (el tabac l'hauria de matar, però també el calma), on també hi desaria un gintònic de tant en tant i potser un Margarita refrescant i vigoritzador. Núvols fins, vapors, que arriben abans o després de la gropada. I a vegades la dispersen.