Nervis

En alguns cercles espanyols, i ja veuran que no cal que sigui més explícit, hi ha nervis per la final de la copa del Rei que s'ha de jugar avui. Es temen una autèntica xiuladissa i crits contra l'himne nacional, un adjectiu que sempre m'ha cridat l'atenció, perquè seria el primer cop que els no-nacionalistes no-excloents –com els agrada definir-se– tenen un himne propi; però, vaja, coses més rares he vist.

Hi ha nervis perquè es temen una marea de banderes catalanes i basques i cap de nacional. Saben de quina parlo, oi? D'aquella que portaven les tropes de Franco quan van irrompre a Catalunya. Per això hi ha tanta gent que no la pot veure. Però prova d'explicar això a algú de fora.

És molt possible que la xiuladissa no sigui tan important com els patriotes desacomplexats temen, la qual cosa no deixarà de ser una mala notícia per a ells. Perquè el que els interessa és aixecar un enemic exterior, el de sempre, per distreure l'opinió dels problemes autèntics, darrere dels quals hi ha una desastrosa gestió de la res publica. Entre els catalans i Gibraltar, ja anem fent.

Si de debò tinguessin una mica de sentit d'estat, es preguntarien com és que hi ha una part de la població que no se sent espanyola i que vol marxar. I la resposta no seria que aquesta població està manipulada des de l'escola o atemorida per una fantasmal policia lingüística. Ni tampoc ho intentarien resoldre a cop de decrets ni amenaces. Reflexionarien i fins i tot proposarien de crear un altre estat en el qual els catalans se sentissin còmodes.

Vostès ho creuen possible? Doncs au.