LA GALERIA
Flors i primavera
Enguany, els magnífics muntatges de Temps de Flors han hagut de suportar l'actuació d'una primavera fidel a la seva naturalesa meteorològica, i alguns ruixats de tarda han fet la guitza als nombrosos forasters que visiten Girona atrets per l'esdeveniment. Un esdeveniment del qual es té notícia arreu del món i es fan ressò institucions de gran prestigi. Recordo els seus inicis, quan els únics elements no vegetals que s'hi podien trobar eren els testos de les plantes que s'exhibien, i com, de mica en mica, és a dir, any rere any, la cosa anava adquirint, en una Girona més aviat tristota i resignada, més interès i, sobretot, més importància. I això, independentment del seu inevitable, si bé discret, embolcall polític (la idea va ser de la delegada de la Secció Femenina de Falange Espanyola, la infatigable María Cobarsí). L'empenta ciutadana d'aquells anys seixanta del segle XX va portar el Temps de Flors a allò que és ara, i sense solució de continuïtat, és a dir, sense deturar-se ni estancar-se en cap motlle ni clixé específic: cada nova edició resulta sorprenent per agosarada, i fascinant per creativa.
Aleshores, sap greu que la climatologia no acompanyi degudament la festa floral i malmeti alguns dels seus aspectes, que són matèria artesanal feta d'hores d'esforç, molta paciència i una indiscutible qualitat plàstica i artística. Per sort, la majoria dels visitants no es deixen acovardir pels sobtats rampells primaverals de mal temps, i recorren els carrers de la ciutat per contemplar i extasiar-se davant la màgica escenografia que se'ls ofereix. Perquè, a més de les flors i la seva circumstància, l'avinentesa permet descobrir àmbits del Barri Vell que, en ser de propietat privada, romanen inaccessibles la resta de l'any. I no oblidem que tant d'atractiu comporta, també, un benefici econòmic. De fet, totes les manifestacions, siguin del signe que siguin, que convoquen públic a casa nostra són positives. Ara mateix, Girona és una ciutat que consta en moltes agendes, i per molts motius. El Call o barri jueu té un valor històric indiscutible, valor que li és mundialment reconegut. Hi vénen a rodar pel·lícules, i no de poca volada, precisament: El perfum n'és un magnífic exemple. La nostra UdG és un centre d'estudis i investigació de renom internacional. I, compte, a Taialà hi tenim el segon millor restaurant del món: El Celler de Can Roca.