Descripció del paradís

Joan Maragall en el seu Cant Espiritual escriu invocant Deu: “Senyor, ja sé que sou però on sou... qui ho sap?” El cristianisme no coneix com és el paradís on habita Déu, però en l'Alcorà l'eterna glòria és descrita així:

“L'anomena Al-Janna, literalment “el jardí”, i també Al-Firdaws, terme d'origen insegur, el plural del qual és Faradís, d'on ve el nostre paradís. Es caracteritza per una vegetació exuberant de ginjolers, acàcies, palmeres, magraners i parres enfiladisses; l'ombra hi és intensa i abundant; l'aigua amb sabor de gingebre i camfora hi brolla de nombroses fonts. Allà romanen els escollits, els pròxims al Senyor, reposant en llits elevats o ajaçats sobre catifes ben trenades de brocat, o bé asseguts en sofàs, ben agermanats, vestits de setí, de seda i brocat. Enmig d'ells circulen efebus immortals que en veure'ls se'ls creuria perles espargides; porten cràters, gerros i copes amb els quals serveixen begudes exquisides, exemptes de sopor o embriaguesa.

Aquell paradís pertany a les hurís, al-Hur al-Ain, uns éssers meravellosos i encisadors. Són anomenades així pels seus ulls ametllats, semblants a la perla amagada; esclaten unes nines intensament negres, rodejades d'una blancor puríssima, talment autèntiques icones orientals. Són joves, verges que ni home ni dimoni no han tocat mai abans que ells. Són formoses com el robí i el corall, de línies i corbes perfectes, de pits ben formats, perennement verges, dolces i amoroses. Retirades en pavellons estan sempre disposades a complaure els desitjos dels escollits. Cadascú d'ells en posseirà setanta, més dues, escollides de les anteriors esposes d'aquest món. Aquesta és la recompensa promesa d'Al·là als creients, pel que ells van fer en aquest baix món.”

Aquest fragment l'hem extret del llibre de Josep Manyer Farré L'harem del profeta. L'islam i la dona segons els clàssics musulmans, un text corprenedor que revela aspectes de la religió dels àrabs i difon la revelació d'Al·là, així com descobreix detalls insòlits de la personalitat de Muhàmmad –forma més correcta que Mahoma– i del seu impressionant harem.

Josep Manyer Farré fou un gironí de soca-rel que va morir a finals de l'any passat a l'edat de 78 anys. Era un gironí universal que va viure més de deu anys a l'Orient (particularment a Egipte), coneixent a fons la llengua àrab; fou un arabista de gran prestigi que impartí classes i va publicar articles i llibres que aproximaven el coneixement de l'islam, sobretot quan molts del seus creients estan entre nosaltres. Manyer fou un home singular i Girona no li ha reservat cap record, com és normal, probablement per desconeixement de la disciplina que dominava i que va alliçonar durant molts anys amb una visió erudita però també crítica envers totes les religions.