Troia

La casa de la Troya és una novel·la d'Alejandro Pérez Lugín que es va publicar l'any 1915. La trama es desenvolupa a la capital gallega de Santiago, en un ambient universitari. La casa de la Troya és una pensió on s'estan els estudiants i, en espanyol, dir que tal o qual cosa sembla la casa de la Troya s'utilitza per referir-se a les situacions de desori extrem. Aquí en diem can seixanta.

M'acabaran d'entendre si els dic que el govern de Rajoy sembla la casa de la Troya, amb ministres que es contradiuen o que al matí afirmen una cosa i a la nit la contrària, o que queden en evidència defensant el que és indefensable. Atribuint estranys i malèfics efectes mercantils a una xiulada. Fent plegar abans d'hora el governador del Banc d'Espanya, després de desprestigiar a fons la institució per tapar els errors que han fet els seus companys de partit situats en posicions estratègiques. I amb Esperanza Aguirre fent la guitza tant com pot al seu gran adversari dins del partit, que no és altre que Mariano Rajoy. Veuen? Tot això és la casa de la Troya.

I per acabar-ho d'adobar, ara ens arriba la Comissió Europea amb una altra Troia, però aquesta més aviat associada a un cavall. Donen més temps a l'Estat espanyol per complir amb el dèficit del 3%. Però, a canvi, cal fer més sacrificis. Cal apujar l'IVA i altres impostos, cal fer que la gent (la que encara tingui feina, és clar) s'hagi de jubilar dos anys més tard, però accelerant-ne els ritmes.

O sigui, més sacrificis i amb un govern que va a la deriva. Si al final s'organitza la de Troia, que ningú s'estranyi.