L'any de la llengua viva
L'Any de la Paraula Viva ha fet emergir una infinitat d'iniciatives que mostren la vitalitat i creativitat de la llengua
Com l'esclat de la primavera després del llarg hivern, així ha estat la celebració de l'Any de la Paraula Viva. A primers de maig diferents actes de cloenda del centenari de la Secció Filològica de l'IEC certificaven allò que tothom sabia i no gosava proclamar en veu alta: que la llengua s'ha apoderat del cor de la gent i esclata cada dia amb mostres esplèndides d'inesgotable creativitat.
Des que Enric Prat de la Riba va tenir la genial ocurrència de crear l'Institut d'Estudis Catalans i dotar-lo de la Secció Filològica (SF) com a Acadèmia de la Llengua, a més de la secció Historicoarqueològica i la de Ciències, el català i la comunitat catalana han hagut de superar anys d'opressió i repressió. I encara avui en alguns territoris la persecució adopta aires aparentment democràtics.
L'actual Filològica va saber plantejar una commemoració del seu primer centenari amb una aposta clara per l'estimulació de la participació popular, de la imaginació creativa i de l'entusiasme per la llengua. I els resultats estan a la vista de tothom. Només cal obrir els ulls i veure les activitats de tota mena desplegades amb motiu del centenari, des de les escoles a la universitat.
Seria il·lús voler fer-ne aquí un balanç. La meva intenció es limita a constatar alguns fets que mostren el camí emprès durant aquest anys per la nostra Acadèmia de la Llengua atenent la vitalitat i necessitats dels parlants i usuaris del català en les seves múltiples expressions i geografies. Fets que alhora palesen l'apreciació popular de les tasques de la SF al servei de la llengua en els termes que ja Prat de la Riba va deixar definits: “Estudiar científicament la nostra llengua, inventariar el seu lèxic, fer-ne el diccionari i fomentar el seu ús i imperi dins i fora de la nostra terra.”
Dins i fora de la nostra terra, és a dir, en els seus territoris històrics, però també en els nous territoris mediàtics i del ciberespai, és on avui el català té grans reptes, que es poden afrontar gràcies a les bases de vertebració introduïdes fa un segle pels mestres de la paraula i de la llengua com Joan Maragall, Pompeu Fabra. Antoni Alcover, Frederic Glascar, Lluís Segalà, Àngel Guimerà i Josep Carner. Ells foren els primers membres de la Filològica.
Avui la SF té trenta-set membres, entre numeraris i supernumeraris, a més d'una trentena de membres corresponents als diversos territoris i a l'estranger. Les seves tasques --normatives o d'estudi i seguiment de la llengua–, són imprescindibles per a la bona salut del català i s'han guanyat la confiança de la societat. Ningú no discuteix la seva autoritat: les discrepàncies són escoltades sabent que contribueixen a enfortir, a depurar i a modernitzar la nostra eina principal de cultura i comunicació.
L'Any de la Paraula Viva ha fet emergir una infinitat d'iniciatives que mostren la vitalitat i creativitat de la llengua, a TV3 (microespais Català a l'atac), a Catalunya Ràdio (Lecturàlia, amb Màrius Serra), al diari Ara (Diccionara), etcètera. A internet, els blocaires han inventat tot un món de jocs i acudits: mireu-ne, per exemple, els de Víctor Pàmies (aPARAULA'm), de Núria Pujolàs (miramelsmots) o de Jordi Daroca (adverbia). En aquest últim podeu trobar citats aquests versos: “Desbrido l'eina / i refaig les paraules / que han pogut passar l'hivern.” Com deia, ha esclatat la primavera dels creadors de la llengua que, com deia Joan Fuster, resideixen en el poble.
Per cert, els versos són del valencià Josep Piera, membre de la Secció Filològica. De la mateixa secció de la qual són membres també il·lustres savis de la llengua que aquests dies acaben de ser guardonats, com Antoni M. Badia Margarit (Creu de Sant Jordi), Joan Veny (premi Pompeu Fabra), Aina Moll (doctorat honoris causa per la UOC), Jaume Cabré (premis per la novel·la Jo confesso) o Joaquim M. Puyal (Català de l'Any).
