Navarro i la independència

En la seva conferència de dilluns a Barcelona Tribuna, el dirigent del PSC Pere Navarro va parlar de moltes coses, entre les quals que la independència faria de Catalunya un país més petit i més pobre. Fa vergonya, perquè, d'un dirigent català esperes una posició pública menys superficial, que no insulti la intel·ligència del seu votant. Una cosa és voler la independència o no, i una altra és utilitzar els mateixos arguments inconsistents de caire economicoterritorial que la caverna nacionalista espanyola.

A veure, senyor Navarro, al segle XXI no existeixen països petits. Quan a la Meseta diuen que no hi ha fronteres per criticar els processos independentistes, no s'adonen que fan el ridícul, perquè precisament ells són els incapaços de viure sense fronteres mentals, mentre que Catalunya, que no en té des de fa tres-cents anys, té claríssim que en el segle XXI de la globalització, l'única manera de ser independent és integrant-se de ple en una Europa unida, amb la cessió corresponent de sobirania. Catalunya, com altres països petits territorialment, seria un país factible, si es donés el cas, sense problemes. Sobre el fet que seria un país més pobre, la cosa ja és hilarant. Un parell de dies més tard que ho digués, el Cercle Català de Negocis ja va respondre al senyor Navarro i el va avergonyir amb dades sobre el PIB català i la seva situació enmig d'Europa.

Però com que aquesta crònica és sobre Barcelona, vull insistir en el factor fonamental que faria viable una independència catalana: la mateixa existència de la capital catalana. La nostra ciutat és el gran factor diferencial. Cap altra minoria europea té una metròpoli de la capacitat i l'empenta de Barcelona: ni bascos, ni occitans, ni bretons, ni gal·lesos, ni escocesos, etc.m, amb el benentès que hi ha grans i magnífiques ciutats en tots aquests països.

Barcelona, a diferència de Ljubljana per a Eslovènia, o Riga per a Letònia, no sols col·locaria Catalunya en el mapa immediatament. És que impediria que en sortís ni un segon. O és que el senyor Navarro es pensa que tota l'empenta barcelonina es deu al fet de pertànyer a Espanya? I que, sense Espanya, Barcelona es desinflaria com un globus punxat?

Em sembla bé que Pere Navarro defensi la continuació del vincle polític amb Espanya. Però que ho faci amb una mica de nivell, amb raonaments ideològics i fins i tot, si vol, sentimentals. Però no pas ficant la por al cos amb arguments ridículs.