Símptoma

És tot un símptoma. Un símptoma alarmant. Els rectors de les universitats es reuneixen amb el Ministeri d'Educació, però sense el ministre. És clar, és que la reunió era un divendres i saben què? Cada divendres (si no és festa a Madrid) hi ha un Consell de Ministres. Un consell que pot funcionar d'allò més bé si falta la vicepresidenta, perquè se n'ha anat a mirar d'apagar un foc als Estats Units, però que fracassaria de la manera més clamorosa si no hi anés el ministre d'Educació.

No, si al final resultarà que aquest home té algun superpoder que ignorem. No parlo d'aquesta capacitat d'irritar tota la comunitat educativa ni d'aconseguir que tots els sindicats de l'educació es posin d'acord per organitzar-li una vaga, no. Però aviat ho esbrinarem, això és segur; perquè, si hi ha algun govern al món que sigui model de comunicació, aquest és l'espanyol.

Els parlava de símptomes. Vostès creuen que en un moment en què els estudis superiors de Catalunya i d'Espanya s'estan jugant el futur, el ministre ha de negar-se a parlar amb els rectors? Perquè ja saben que fa uns dies els rectors van plantar el ministre perquè aquest no va voler parlar amb ells sobre el decret de les retallades. I el ministre, com a represàlia, va castigar els rectors divendres passat. Ara no t'ajunto, apa. Així n'aprendràs.

Aquests dies n'hi ha que parlen d'una conxorxa contra Espanya. Els envejosos, que no descansen mai. Amb ministres com ara Wert, vostès creuen que cal alguna conxorxa per enfonsar Espanya? No, home, no: és molt més barat deixar-lo, i que vagi fent.