Sàtrapa a l'Empordà

Anant en cotxe per països anava a dir governats, però hem d'escriure tiranitzats, per sàtrapes, és corrent que us trobeu de cara i inesperadament amb un escamot uniformat i motoritzat. Que, a crits, gesticulant amenaçadorament, us comminen a apartar-vos de la ruta, que, en aquestes excolònies dibuixades amb tiralínies en gabinets metropolitans, només és una cinta d'asfalt sense cunetes. El primer cop ho feu precipitadament i, atordits, us quedeu immòbils a la vora pensant en quina greu emergència podeu haver-vos creuat. De seguida ho descobriu: tres, quatre, cinc vehicles dits de gamma alta pels pijos, amb els vidres fumats, passen indolentment com si la carretera i el conjunt de la creació hagués estat concebut només per servir-los. I us direu: deuen anar a una reunió d'alta política per veure si resolen la fam del món o condemnen la pràctica de l'ablació de clítoris. Però amb el temps sabreu que aneu equivocats. Van a jugar al golf en greens exclusius, tancats i vigilats per guàrdia armada. Camps de golf en països pobres i secs on no hi ha aigua per beure i per rentar els pocs plats usats per engolir poc aliment, però sí que n'hi ha per fer créixer sota un sol orbital l'herba que els emmoqueta de forat en forat.

I sàtrapes d'aquí. L'altre dia un servidor i d'altres que anaven a la feina o ja treballaven vam ser parats inopinadament per policies sobrats i enèrgics en un punt de la sortida de Figueres. D'entrada era imaginable, posem, un accident múltiple que exigia la presència imminent d'ambulàncies: paciència. Però passava el temps i res, fins que tres vehicles de luxe, amb dos més de la policia davant i darrere, apareixen i passen veloços cap al, sabérem després, Teatre-Museu Dalí per dipositar-hi l'arca d'aquell tabernacle motoritzat: el sàtrapa in pectore, mentre el sàtrapa efectiu –el caçador d'engonals i d'elefants– no li traspassi la gran bicoca. Motiu d'haver paralitzat Figueres i mig Alt Empordà: una reunió de la Fundació Príncep de Girona, que haurien pogut fer en un lloc on no emprenyessin els emprenedors reals a qui diuen promoure, el punt central de la qual era, segons els diaris, la següent collonada: donar suport als joves. Naturalment els nostres sàtrapes fan dieta, no tenen pas criatures escorxades al congelador i parlen anglès. D'això del menjar: van dinar sota la cúpula del Museu un càtering que també venia de fora. Com diem, molta nosa i cap despesa. I l'enrenou que, aquí o allà, els paguem entre tots.