‘Corralito'

Sembla que ja hi ha alguns empresaris que s'estan informant què s'ha de fer si l'Estat espanyol es veu obligat a imposar un corralito. Ei, no vol dir que ells creguin que això hagi de passar, sinó que només volen estar preparats, per si un cas. Per saber quants rocs s'han d'amagar a la faixa forta, més que res.

Això de no poder treure més enllà d'una quantitat fixa de diners a la setmana per evitar-ne una fuita massiva i el pànic ho tenim a la memòria recent gràcies a l'Argentina. Allà en van dir corralito perquè és el nom que li donen al parc domèstic on deixen la canalla petita perquè no corri lliure per casa.

Jo no tinc ni idea si a l'Estat espanyol hi haurà corralito o no. De fet, no crec que ningú no en tingui, ni tan sols aquells que el pronostiquen amb total seguretat o que estan portant els quartos a fora a cor què vols. Passi el que passi, algú sempre tindrà alguna explicació. I és que no hi ha res més pràctic que una bona teoria, sobretot en economia.

Hi ha dies que sospito que totes les amenaces de rescat, totes les pressions i tots els avisos d'intervenció de la Unió Europea, corralito inclòs, només són una maniobra perquè la gent accepti totes les reformes que el govern espanyol encara no ha adoptat. Abans, les reformes es disfressaven amb un recurs molt simple: calia fer-les perquè així guanyaríem productivitat i els salaris augmentarien. Ara ja no: ara cal fer reformes perquè l'alternativa és quedar-se molt pitjor del que estem ara.

El corralito, si se'm permet dir-ho, no és el pitjor que ens podria passar en els pròxims mesos.