Apunts
Solucions
Hi ha desànim al nostre país. És un desànim justificat. Cada cop s'han de fer més retallades, més ajustos, més estalvis. S'apugen les taxes i els preus. S'abaixen els salaris. Molta gent perd la feina. I això no és el pitjor, no. Perquè de crisis, tot i que d'una intensitat inferior que l'actual, n'hem viscut algunes. El pitjor de tot és que no s'albira cap solució, que ningú no veu ben bé la sortida. No sabem què s'ha de fer per tirar endavant. Resignar-se? Esperar una solució de les autoritats? Emigrar?
No seré jo tan superb de creure que tinc la solució, perquè a més no la tinc. Però sí que intueixo per on aniran les coses. Per a desgràcia nostra, una part de la solució consistirà que els nostres joves més ben formats vagin a posar el seu talent al servei d'altres països. Això ho pagarem car. No ara, però sí a la llarga. Qui cregui que aquests joves tornaran després a un país en el qual han perdut la fe és que no ha baixat al carrer.
La solució col·lectiva vindrà d'on ha vingut sempre: països com Alemanya, França i el Regne Unit començaran a créixer vigorosament. El seu consum impulsarà les nostres exportacions, que seran competitives perquè els nostres salaris s'hauran abaixat molt. Vindran aquí a fer turisme. I alguns inversors compraran els milers i milers d'apartaments i habitatges buits situats a les costes, els preus dels quals ja estaran en els nivells de la desesperació. Com que hauran estat valorats a zero euros, tot el que s'ingressi seran guanys nets als balanços. Els de sempre parlaran llavors del miracle espanyol.
Ben trist, oi?