Que hi ha algú?

Fa dies que piulo que em té perplexa la miopia desmesurada dels nostres representants polítics en la no reacció, o directament inacció en el darrer cas d'evident corrupció a Bankia. La setmana passada em mostrava obertament a favor de la marató que TV3 i Catalunya Ràdio van plantejar en favor d'entitats del tercer sector social. Perquè al marge de totes les crítiques legítimes –moltes de les quals segurament subscriuria– a l'administració a l'hora de plantejar les seves prioritats en algunes retallades, continuo pensant que aquestes entitats i l'expertesa de la seva gent, garanteixen el manteniment d'allò que considero que l'administració hauria de blindar, i que és el benestar dels ciutadans.

Aquesta setmana toca dir, però, que blindar l'estat del benestar vol dir en primer lloc posar en el centre de les polítiques els ciutadans. Blindar no vol dir només garantir uns mínims en polítiques socials com sanitat, habitatge i ensenyament, aiii ensenyament! Blindar vol dir legislar sobre el poder econòmic i financer tenint com a llei número 1 la de protegir els interessos de la societat civil. Blindar vol dir exigir després de tants anys a les concessionàries de les autopistes que, un cop recuperada la inversió, retirin els peatges definitivament. I blindar vol dir sobretot garantir que quan un membre de la societat infringeix la llei, pagui davant la resta de la comunitat. I el que està passant amb Bankia és una ofensa per a tots els ciutadans honrats d'aquest país. I quan en un congrés amb dues forces aclaparadorament majoritàries es posen d'acord per no demanar explicacions alguna cosa fa pudor. I quan és un feixista l'únic que decideix presentar una querella per aquest clamorós frau a un país, és lo següent. I ja n'estem farts, i ja no entenem que no hi hagi polítics amb prou talla per passar a l'acció i dir prou. I no ens vinguin que cal ser pragmàtics i prudents, perquè d'aquesta mena de pragmatismes ja en tenen uns quants les butxaques plenes.