AVUI ÉS FESTA
La idea d'Europa
Ara per ara, tot això segueix essent un projecte incert. No som en cap punt d'arribada
Mentre l'Europa de l'euro es baralla amb ella mateixa i amb el seu destí, l'actor Òscar Intente va presentant, quan pot, un espectacle de petit format basat en el text de George Steiner, La idea d'Europa. En un cafè qualsevol dels que abunden a les ciutats d'aquest continent, l'actor es transforma en un xerraire que deixa anar el pensament de Steiner a un acordionista txec que només l'entén quan diu paraules amb arrel grega. El txec, però, hi posa la música i el xerraire les referències a les altres arrels culturals que han conformat la idea d'Europa: el pensament especulatiu, la bellesa, la matemàtica, la poesia... El text de Steiner, escrit just abans de la crisi financera i econòmica que patim, genera entre el públic moments d'inevitable emoció intel·lectual. Ai, Europa. Què en farem, d'aquesta geografia trasbalsada per guerres civils a gran escala (les dues guerres mundials) i per les altres a petita escala (Espanya, els Balcans)? Què en farem, de tanta, tanta guerra i de l'experiència de l'horror i la megamort? Com es construeix un futur d'unitat sabent que la força de la identitat europea està estretament lligada a la seva diversitat lingüística i cultural? Les dificultats són grans i, sovint, sembla com si el que tenim més en comú els diversos pobles d'Europa són les modes d'arrel americana. L'èxit d'Euro Disney n'és l'emblema definitiu. Per això, l'arribada de l'euro i els programes Erasmus d'intercanvi universitari van obrir tantes expectatives en la bona direcció. Apareixien com a potents antídots contra les temptacions fratricides dels pobles europeus i, també, com l'esperança d'un encaix més fàcil per a nacions sense estat propi com la nostra. Ara per ara, tot això segueix essent un projecte incert. No som en cap punt d'arribada. Seguim pendents d'acordar respostes clares a les velles preguntes: “Què és Europa?” I, per descomptat: “Què és Espanya?” Retornar al text de Steiner ajuda a agafar oxigen, a oblidar una estona l'euro i els mercats i a repensar un destí comú sense oblidar qui som i d'on venim.
