Constitució ‘versus' democràcia
L'actual Constitució espanyola va ser votada en referèndum el desembre de 1978. Per tant, gairebé trenta-quatre anys després de la seva aprovació, som molts els ciutadans que ens la vam trobar plantificada davant nostre quan vam tenir l'edat de votar per primera vegada. Se'm pot fer l'observació que això no té res d'anòmal: la carta magna de la majoria de països neix amb voluntat de perdurar. És cert. Però en aquest punt tampoc no es pot fer trampa i oblidar que la Constitució espanyola és un acord de mínims sorgit en unes circumstàncies molt singulars: inaugurar una època democràtica després de quaranta anys de dictadura franquista. La consolidació del procés democràtic i la intensificació de les necessitats d'un Estat plurinacional sembla que haurien hagut de derivar en una revisió aperturista de la Constitució. Però no ha estat així. I no només això, sinó que ara correm el risc que les possibles revisions de la Constitució siguin a la baixa, d'un clar sentit involucionista.
Deia Borges que la idea d'obra definitivament acabada només pertany “a la religió o al cansament”. La sacralització del text constitucional ens condueix al cansament. I més encara quan tots sabem que un pretès organisme independent com el Tribunal Constitucional serveix sobretot per ratificar les lleis més ràncies, jacobines i injustes d'un poder legislatiu i parlamentari dominat en gran part del seu arc, de dreta a esquerra, pel lema ¡Santiago y cierra, España! El cas és que som on som: la Constitució és esgrimida contra la democràcia. En un autèntic atemptat de l'ordre de preferències, es veu que la Constitució és superior al pulcre exercici de la democràcia. Ho demostra el Tribunal Constitucional quan, com s'ha vist amb relació a l'Estatut, no té escrúpols a l'hora de retallar la voluntat popular expressada en referèndum. Ho demostren PP i PSOE, que arran de la proposta de pacte fiscal formulada per Artur Mas, confonen l'argument amb l'èmfasi quan apel·len a la cotilla constitucional per constrènyer el lliure debat democràtic. Ho demostren els que, amb la Constitució com a conjur, condemnem els referèndums populars d'autodeterminació o els moviments socials de protesta. Ho demostren els que, com Mayor Oreja, volen un nou pronunciament constitucional per controlar una altra vegada les eleccions basques. El sentit és clar: Constitució versus democràcia.
