Ciència

El doctor Pere Domingo, un dels presidents de l'Institut d'Estudis Catalans, explica en una biografia de Ramon Turró com un dia van anar al Laboratori Municipal de Barcelona dos regidors lerrouxistes per saber què havien descobert aquell dia. Quan els responsables del laboratori, en absència de Turró, els van explicar que la ciència no funcionava així, se'n van anar decebuts. “Ja hem vist –van dir– que vostès no fan res.”

Després ho van explicar a Turró i tothom va celebrar l'anècdota amb grans riallades. Tots menys un jove investigador, que va dir que si els que manaven a l'Ajuntament pensaven així de la ciència, volia dir que a Catalunya no hi havia res a fer. I va marxar cap a França i als Estats Units, on va fer carrera. L'investigador era el doctor Francesc Duran i Reynals, qui va determinar, per a glòria dels nord-americans, l'origen víric d'alguns càncers.

No sé per què, l'anècdota del laboratori m'ha vingut al cap quan he llegit les notícies que afirmen que el govern espanyol considera que a Espanya sobren investigadors. Tant li fa que la taxa de científics de l'Estat estigui per sota de la dels altres països avançats.

Puc entendre que es vulgui fer un esforç de racionalització, però menysprear la ciència d'aquesta manera perquè els seus resultats no són immediats, sinó que no es manifesten fins passats uns anys, és suïcida. Aquesta actitud, més que qualsevol altra, suposa condemnar l'Estat espanyol a no ser res en
les pròximes dècades. Vagin apuntant això en la seva llista de raons per demanar la independència de Catalunya.