Furgar

Avui serem europeus! Ens sumarem als Vint-i-set gràcies al poeta Josep Pedrals, seleccionat per participar en una mena de cadàver exquisit poètic, una tècnica que els japonesos anomenen renshi. Passarà a Berlín, a Alemanya, que és on es decideix el nostre futur econòmic. Allà la seva veu i el català sonaran enmig de les llengües de 27 poetes més. De fet, com si seguissin la sentència del Constitucional sobre les seleccions esportives, la del “sí però no”, i per bé que no es tracta de competir, els organitzadors opten per Pedrals, que declama com a poeta de Spain.

És l'únic seleccionat de l'Estat. En aquest cas el català serà preferent, i el somni de voler ser agafarà cos quan el poeta faci el fet dient-los: “Aquest és el lloc, senyors / on reverbera la història / i al brogit de tal cridòria / hi subsisteix la cançó. / Tot i que el terreny és aspre, / entre crostes, cicatrius, / hi ha camins per festejar-se.”

Només és un tast. Posats a furgar en la seva obra, aquests dies La Seca, l'Espai Brossa de Barcelona, li dedica un cicle, a Pedrals. Primer va ser En comptes de la lletera, i ara El furgatori, dues propostes que atrapen per l'ús musical de la paraula, per la qualitat d'una densitat poètica gens enfarfegada. Que llisca cap al somrís, i té l'afegit del cant aflamencat de Las Migas.

A un altre punt de la ciutat, a Montjuïc, al Lliure, Cesc Gelabert V.O. + és un altre esquer d'alliberament semblant. L'essència de l'expressió de la dansa, del moviment, del cos, de la presència de l'experiència de tants anys. Tot és efímer. Però Gelabert s'explica també oralment. Recupera peces antigues, estrena tres solos, i ret homenatge al mestre i coreògraf alemany Gerhard Bohner. Gelabert ens projecta arreu del món; també ens explica i connecta superant frens constitucionals.

Hem d'anar, doncs, a la síntesi; vers, gest, moviment, la consciència de ser i voler ser lliures. Passant per mans alemanyes, és clar!