Els Jocs Olímpics de Madrid

Des de fa deu dies, les ciutats candidates als Jocs Olímpics del 2020 van quedar reduïdes a tres: Madrid, Istanbul i Tòquio. Vostè i jo, que ens preguntem cada dia si el pet de l'economia espanyola serà avui o demà, no entenem que la rumbosa pàtria hispana s'embranqui en uns Jocs Olímpics com qui convida a prendre unes canyes. Els promotors de la cosa ja deuen pensar en projectes faraònics a l'estil de la Ciutat de les Arts de València. Justament per la gravetat de la crisi, Roma es va retirar d'aquesta cursa, però Madrid persisteix en la insensatesa. Vol deixar ben clar que, a l'hora de crear esvorancs i bombolles econòmiques, Espanya no té rival.

Valle Inclán va inventar-se el gènere literari de l'esperpent, que és una deformació grotesca de la realitat. Posava l'exemple dels miralls deformants, que eren un reclam publicitari d'una ferreteria de Madrid. Avui, Madrid és una ciutat plena de miralls boteruts en què cada vegada hi ha menys diferència entre la realitat deformada i la realitat mateixa. Res no és el que sembla, com l'esperpent de Bankia, que s'ha ensorrat per generació espontània. Ningú no en té la culpa i els que remenen les cireres es neguen a exigir responsabilitats i crear comissions d'investigació. Per investigar què? L'absurd, la improvisació, l'engany sistemàtic i la frivolitat són un esperpent sense fi que ha esdevingut rutina.

El president del Banc Central Europeu ha dit que el govern espanyol ha actuat de la pitjor manera possible en la fallida de Bankia. Aquest senyor es deu preguntar també com pensa pagar Madrid els Jocs Olímpics del 2020. La resposta és que, els mateixos que ara no saben com sortir-se'n, es gastaran els diners dels pròxims cent anys amb aquella alegria que els caracteritza. Però les coses van tan de pressa que aquesta festa ja no l'haurem de pagar. El 2020 Catalunya serà el país número 206 del COI, amb el codi internacional CAT.