Remarcable

Remarcable portada la del diari Segre de Lleida del proppassat dissabte dia 2.

Remarcable pel fet de considerar notícia (de primera plana, de pàgina interior i de contraportada) allò que hi era reportat en grossos titulars. Remarcable també pel tractament positiu que se li donava. I més remarcable encara (tot sigui ara dit des de l'antífrasi) per tal com posava en relleu fins a quin punt de degradació pot haver pervingut l'ensenyament.

És el cas, doncs, que, a la Facultat de Ciències de l'Educació (abans menys pomposament, i més pròpiament, dita Magisteri) de la capital ponentina, han decidit suspendre els alumnes (o sigui, els futurs mestres) que facin faltes d'ortografia en els exàmens. Cosa indicativa, a contrario sensu, de com fins ara allí, si fa no fa com a tot arreu, imperava un règim de màniga ampla pel que fa a la qüestió.

L'ortografia (tan blasmada per progres de pela amb deu, per frenètics descordats i per sapastres endropits) és, atesa la seva convencional arbitrarietat, un de tants eficaços mitjans d'integració i, per tant, sí, també, de discriminació social. Aprendre'n comporta un exercici de memòria visual i de pràctica mecànica. Saber-ne demostra l'adquisició d'uns útils hàbits de disciplina mental i d'habilitat manual. Ser-ne desconeixedor acredita algú incapaç de moltes més coses.

Temps era temps, en ple franquisme (règim letal i pervers, però en el transcurs del qual no tothom era absolutament idiota), qui, a la tendra edat d'uns deu anys, feia més de tres faltes (no cal dir en quina llengua) en el dictat d'ingrés al batxillerat, era exclòs d'accedir-hi.

Ara, passats els anys, per fi hi ha qui s'ha adonat de la conveniència de recuperar aquesta norma socialitzadora, ja que no per als batxillers en potència, sí almenys per als docents en vies de formació. Benvinguda sigui. Tot això que hi sortiran (que hi sortirem) guanyant.