Restitució

No falla: si aquests dies llegeixen els articles i argumentaris dels que defensen la recentralització de l'Estat per allò d'estalviar i evitar els fastos faraònics de les autonomies, hi ha una competència que mai es descuiden: l'educació.

Però una cosa és que calgui reordenar l'educació superior, que no vol dir que s'hagin de tancar universitats, sinó més aviat fer una planificació diferent i tenint sempre en compte el parer de rectors, professors i estudiants. I una altra de ben diferent és l'educació obligatòria. Potser també es pot racionalitzar, però no acabo de veure on seria l'estalvi si les competències les recuperés l'Estat espanyol. I més ara, que s'estan ajustant les plantilles del professorat al límit i que el nombre d'alumnes per classe augmenta. De manera que si tots els nostres mestres tornessin a estar sota el comandament exclusiu del govern espanyol i no del de Catalunya, em poden dir de debò on estaria l'estalvi?

No, aquí s'ha de desemmascarar tots aquests que ens volen vendre ideologia disfressada d'estalvi. Volen que l'Estat torni a ser l'únic competent perquè així tindrien les mans lliures per posar fi a qualsevol discrepància. A totes les escoles de l'Estat ensenyarien les mateixes matèries i des d'una òptica única. Si tal recentralització disfressada de racionalitat econòmica es dugués a terme, ja es poden acomiadar de l'escola en català i que els nostres infants coneguessin la personalitat pròpia del seu país.

Perquè, òbviament, en aquesta escola reunificada, els programes del pensament únic es farien des de Madrid.