Del malestar en el món

Poc es podia imaginar l'advocat britànic Peter Benenson que el seu article The forggotten prisoners desfermaria una onada imparable de mobilitzacions i demandes de justícia i llibertat. Publicat al diari The Observer el 28 de maig de 1961, l'article denunciava la detenció de dos estudiants portuguesos pel règim de Salazar i en reclamava l'amnistia pel fet de tractar-se de “presos de consciència”. La campanya de solidaritat donà lloc a la creació d'una de les organitzacions civils més decisives per a la defensa dels drets humans, Amnistia Internacional (AI).

L'any passat, a l'Estat de Rio de Janeiro, la jutgessa Patrícia Acioli era assassinada a casa seva per agents de la policia militar: volien evitar que continués investigant sobre les violacions policials dels drets humans. A l'Aràbia Saudita, sis beduïns eren condemnats a l'“amputació creuada” (amputació de la mà dreta i del peu esquerra). A Guantánamo, el centre de reclusió continuava tenint 171 presos dos anys després del termini de tancament fixat pel president Obama. A Mèxic, es registraven durant l'any unes 12.000 morts violentes relacionades amb el narcotràfic i es descobrien centenars de cadàvers d'emigrants de l'Amèrica Central. A l'Estat de Caixmir (Índia) foren també descoberts 2.700 cadàvers de persones desaparegudes.

Són alguns dels casos personals o col·lectius més punyents de l'estat del món el 2011, recordats i denunciats per l'informe 2012 sobre L'estat dels drets humans en el món, que AI va fer públic a finals de maig i amb el qual vol commemorar els seu 50è aniversari. Gràcies al treball de camp, sistemàtic i laboriós, que duen a terme arreu del planeta les comissions d'AI, podem disposar d'aquest informe únic i anual sobre l'estat de l'opressió i la repressió en el món i també dels esforços sovint heroics de la gent per guanyar la dignitat. Ningú més és capaç d'oferir un mirall tan rigorós i actualitzat alhora sobre la barbàrie i l'emancipació.

Amics lectors, llegiu l'informe. És gratis. És apassionant. Fa estremir, però també anima a apuntar-se a la llarga marxa dels humans en el camí de la convivència en respecte i llibertat. I a sumar-se als més de tres milions de socis que AI aplega arreu del món, gràcies als quals assegura la independència de la seva investigació.

L'Informe d'AI fa estremir perquè registra el malestar de cada regió del món i de cada país, i en destaca els atemptats a les llibertats, l'ús de la tortura i de tractaments inhumans, les dificultats dels pobles indígenes o la violència contra la dona. Documenta per exemple restriccions a la llibertat d'expressió en 89 països, casos de presos de consciència en 48, tortures i maltractaments en 98 i judicis injustos en 54.

Però AI també sap destacar avenços en tots aquests àmbits. Alguns exemples. El general Ratko Mladic, responsable de la mort dels 8.000 de Srebrenica, fou conduït al Tribunal Penal Internacional. A Bolívia, oficials responsables de l'Octubre Negre de 2003 a El Alto (protestes ciutadanes amb 67 morts) foren condemnats. La presidenta del Brasil, Dilma Roussef, aprovà la llei de creació de la Comissió de la Veritat per investigar les violacions de drets entre 1946 i 1988. A la Xina, la iniciativa dels missatges per internet Gessamí, mobilitzant protestes pacífiques contra la corrupció, fou un èxit popular. Als EUA, l'estat d'Illinois es convertí en el 16è estat que abolia la pena de mort.

El procés d'abolició de la pena de mort, un autèntic baròmetre del progrés moral de la humanitat, avança. Tot i així, encara hi ha molts països que la mantenen i practiquen (Iran, 634 executats; l'Aràbia Saudita, 82; els Estats Units, 43; la Xina, a milers; l'Iraq, 68; Nigèria, 72, etc.). Com deia Martina Correia, germana de Troy Davis, executat a Geòrgia (EUA), i activa abolicionista: “Quan maten algú a la Xina o a Uganda o a Nigèria o a Geòrgia, maten també una mica de nosaltres.”