El sol que més escalfa

Segons Hobbes, el poder d'una persona rau en els seus mitjans presents per obtenir un bé aparentment futur. Vegeu Leviatan, capítol 10. El poder, per tant, és real, ja que els mitjans són presents, però totalment abocat al futur. Aquesta definició és aplicable al cas del Vaticà. La dèria per perllongar el bé de l'Església, entès com l'entenen els integristes (com a poder), és a la base del gran galimaties que s'ha creat. Es tractava de deixar-ho tot lligat i ben lligat. Com la millor manera que tot el que és ocult continués ocult. Però el tret, aquest pic, ha sortit per la culata. I la dèria de deixar-ho tot lligat ha sigut tan contraproduent que, a hores d'ara, en el Vaticà no hi ha res que lligui. Cartes robades pel majordom del papa, que actuava com un agent doble. El pare Lombardi, portaveu del papa, és també el portaveu del majordom, Paolo Gabriele. Això no ho entén ningú. Però si només fos això! Paolo Gabriele era l'últim que veia el papa cada dia. En conseqüència, també era l'últim que el papa veia. I no veia res més? ¿Com s'enduia les cartes, el majordom? Misteri. En qualsevol cas, el majordom no està empresonat. Està sota custòdia cautelar. Es veu que tota cautela és poca. D'aquí ve que l'exdirector del banc del Vaticà, Gotti Tedeschi, destituït de manera fulminant pel secretari d'estat del papa, Tarsicio Bertone, s'hagi curat en salut redactant una carta en la qual avisa que, en cas de morir assassinat, segueixin les instruccions escrites i trobaran l'assassí. O no. Les sospites apunten a un cardenal. Tal vegada de l'Opus Dei. O no. Gotti Tedeschi pertany, certament, a l'Opus Dei. L'Opus és conegut com la màfia blanca. Fins ara estava a l'alça. Ara ningú està segur de res. Amb raó diu la dita que “secret d'u, secret segur; secret de dos, secret dubtós, i secret de tres, ja no val res”. Això, Benet XVI ho sap millor que ningú. Posaria la mà al foc que mana menys ara que abans. No és una qüestió d'edat, com alguns apunten. Simplement, abans era el més papable. Manava sense governar. Ara governa però no mana. Mana el futur papable, que es manté a l'ombra. Però, per a la cúria, ja és el sol que més escalfa.