Efecte dissuasiu

Diuen que per lluir s'ha de patir. I a Girona això ho podem aplicar al meravellós Barri Vell que té. Si es vol que llueixi s'ha d'acceptar el que alguns consideren un patiment, com el que representa que la zona estigui pensada gairebé només per a vianants. I només es pot dir gairebé perquè és lògic que els veïns hi puguin accedir amb el seu cotxe. El que no és tan lògic és que ho vulgui o pugui fer qualsevol. Aquest mateix diari publicava ahir que fa mesos que no es controlen, i que per tant no es multen, les persones que accedeixen en cotxe al Barri Vell sense tenir el distintiu corresponent que els autoritza a fer-ho. Després de llegir aquest titular podríem felicitar l'alt grau de civisme dels conductors que respecten el senyal que restringeix l'accés a la zona i que així eviten les sancions. Però, malauradament, resulta que si no es multa no és pas perquè als ciutadans se'ls hagi despertat la consciència cívica. Sinó que no es multa perquè el sistema de control sembla que és massa carregós, massa manual i lent, massa complex... Vaja, que perquè fos efectiu caldria destinar una persona a controlar i comprovar cada cotxe que entra al Barri Vell més del compte, o sigui més de tres vegades per trimestre. Des que es va instal·lar la càmera amb el corresponent avís, ara fa més de cinc anys, la majoria de conductors pensava que allò anava a missa. O sigui que, com passa amb els famosos, molestos i criticats radars de les carreteres, qualsevol infracció quedava perfectament registrada i retratada. Però ara resulta que no. Que tot plegat era tan complicat que més valia deixar-ho córrer. La part positiva és que, gràcies a aquest petit i segurament involuntari engany, el trànsit pel Barri Vell s'ha reduït considerablement. Si abans hi passaven uns 2.800 vehicles cada dia, ara les xifres se situen al voltant de 1.500. Només amb números costa de veure si són assumibles i compatibles amb tots els vianants i, sobretot, turistes que visiten Girona. Una passejada permet comprovar que encara falta molt per trobar el punt just de convivència en l'allau de ciutadans, cotxes, camions, camionetes i bicicletes que es mouen pels carrers. No obstant això, i encara que s'hagi de lamentar la falta de previsió sobre la utilitat de la càmera, com a mínim no haurà estat en va encara que sigui per l'efecte dissuasiu que ha tingut.