Decretar inexistències
Una vegada més la majoria de mitjans de comunicació en complicitat amb la majoria de formacions polítiques han apostat pel silenci i per no remarcar el fil de xenofòbia que vincula una tirallonga de fets. El mes de gener un viticultor d'Espolla, Josep M. Tegido-Mallart, denunciava que una parella de la Guàrdia Civil el va aturar en un control de trànsit i que amb insults i amenaces el va obligar
a parlar en castellà.
Ara fa pocs dies aquesta mateixa vinyeta es repeteix amb dos guàrdies civils de Roses, que vexen i agredeixen Simó Colls, pagès de Vilajuïga. A final d'abril i per motius semblants el periodista nord-català Florian Mienville va ser retingut a la frontera de la Jonquera. En les protestes públiques contra José Ramón Bauzá per la seva política de minorització del mallorquí són moltes les persones que han denunciat insults, amenaces i agressions d'arrel xenòfoba per part dels agents de la policia. A l'estadi del Vicente Calderón la policia va requisar xiulets i banderes als seguidors barcelonistes que van assistir a l'última final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic de Bilbao. També en aquest mateix partit hi ha dues denúncies basardoses que haurien de fer saltar totes les alarmes en un estat de convicció democràtica: dos espectadors declaren haver estat retinguts, apartats (¿quina és la frontera que separa certes detencions del segrest legal?) i apallissats per la policia per haver xiulat l'himne espanyol, haver esgrimit una bandera i/o respondre en català.
Decretar inexistències d'aquesta naturalesa és una de les pràctiques habituals dels mitjans de comunicació més influents de l'Estat i de la majoria de polítics del nostre arc parlamentari. Aquests silencis tenen una conseqüència bàsica: una opinió pública que ignori els fets, mai no podrà defensar-se d'aquests abusos amagats i, encara menys, transformar-los en objecte de diagnòstic polític i civil. Han decretat que la catalanofòbia no existeix. Segons aquesta lògica de la falsedat, un problema democràtic i civil de primer ordre es converteix en una llicència per a la impunitat i la violència legal. Sàpiguen, president Artur Mas, conseller Felip Puig, honorables representants del PP i PSC-PSOE, mitjans de comunicació emblemàtics i autoritats totes, que negar existències reals és sempre una decisió corrosiva de les necessàries facultats civilitzadores de la democràcia.
