El claustre de Mas del Vent
Som un país sorprenent i no és gens estrany que de qualsevol racó salti la llebre. Per bé o per mal l'esglai és continuat, però podem viure en la més absoluta ignorància del que passa a l'entorn, des dels ulls clucs davant els saltamarges que buiden les caixes fortes de la banca fins a la incredulitat que amaga un immens claustre romànic al bell mig d'una finca de la Costa Brava. Quan la realitat supera la ficció, el menfotisme es converteix en moneda de canvi i només quan algú denuncia una irregularitat manifesta, aleshores ens preguntem el perquè de tot plegat.
Ha estat des de l'observació d'unes fotografies aparegudes a una revista francesa que s'ha posat en evidència la irregularitat d'un claustre romànic, aparegut com si fos un bolet a la finca Mas del Vent, de Palamós. Ningú ho sabia, tot i que molts veïns havien vist, de prop o de lluny, més d'un dels bells capitells. Fins i tot l'Ajuntament havia seguit la instal·lació del conjunt romànic, allà cap a l'any 1959, sense preocupar-se gaire de la procedència, perquè, potser, tot el tràfec d'obres d'art, pagades amb la generositat necessària, era, si més no, una qüestió alegal. El claustre, de procedència incerta, va embellir el bucòlic jardí d'una finca privada, sense cap intervenció que controlés una obra arquitectònica d'uns vuit segles d'existència.
L'espoli d'obres d'art ha estat una constant arreu del món i, amb el seu robatori ben organitzat, s'han omplert molts museus que tots aplaudim. Col·leccions privades se sustenten encara en històries inconfessables. I sempre hi ha una darrera coartada: si no ens ho emportem del seu lloc d'origen ningú, no ho protegirà, es malmetrà i, al final, es perdrà en l'oblit definitiu. Amb el temps, si algú ho reclama, ja se'n discutirà la propietat i, fins i tot, podrà aparèixer un paper, en forma de factura, que justifiqui una operació de compravenda.
Diuen que la família de Hans Engelhorn, actual propietari del claustre, pagà tres milions i mig de pessetes del 1959 a un antiquari madrileny a canvi de la propietat romànica. La procedència del claustre s'ignora, però sembla pertànyer a l'escola del mestre de Silos, tot i que també podria tractar-se d'una copia molt ben feta. Els especialistes hi diran la seva i, de segur, la descoberta comportarà la catalogació de l'obra arquitectònica. La bona salut d'un país que vol mantenir un cert nivell cultural passa per posar ordre al seu patrimoni històric.
